Bèlgica ha quedat sobrepassada per una allau de peticions d'asil, fins al punt que el centre de registre de l'organisme encarregat de gestionar les sol·licituds, ja no donar l'abast, segons ha informat la cadena Euronews. Segons la cadena, molts dels que busquen l'asil venen de l'Àfrica, el Pròxim Orient, l'Afganistan i Ucraïna, totes elles àrees conflictives. "Ens trobem cada cop més amb menors, menors de quinze anys, o amb famílies amb quatre nens petits que no troben solució", indica la cooordinadora del Consell de Refugiats de Flandes, Helene Asselman. "Estem intentant trobar una solució d'emergència per a ells, però realment em temo que en els pròxims dies no en podrem trobar cap", lamenta.
A pocs metres del centre de registre de sol·licituds d'asil, Metges sense Fronteres ha instal·lat clíniques mòbils, les mateixes que utilitza a les zones de guerra. I a l'hora dels àpats, es formen cues al voltant del Brussels Humanitarian Hub, que està gestionat per associacions i grups de ciutadans. "Ara estem amb una mitjana de més de 1.000 a 1.200 àpats al dia, mentre que fa un any érem al voltant de 800 persones", ha indicat la coordinadora del Hub, Clothilde Bodson. Cada vespre, les entitats solidàries es despleguen per ajudar els centenars de persones obligades a dormir al carrer. Segons Euronews, la crisi arriba a l'extrem que fins i tot els refugiats ucraïnesos, que tenen un estatus especial a Europa, cada cop es veuen més desplaçats als carrers.
La cadena no dubta a parlar d'una fallida de la política europea d'asil, i parla de problemes similars als Països Baixos, a França i al sud d'Europa. Fa un any es va produir un incident a l'aeroport del Prat amb 39 passatgers libanesos que durant una escala d'un avió que venia del Caire (Egipte) i anava a Bogotà (Colòmbia) i Quito (Equador), van obligar-lo a obrir portes dient que demanaven asil. Van argumentar que eren palestins i tenien problemes polítics. Després de molts estira-i-arronses, el govern espanyol va tramitar les peticions d'asil. L'advocada va argumentar que aquestes persones van demanar asil mitjançant la via legal i sense amotinar-se ni posar en risc la seguretat aeroportuària.
La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, a l’article 14, reconeix el dret de tota persona a buscar asil en cas de persecució. Per tal de fer efectiu aquest dret, i així donar resposta als milers de persones refugiades que havia generat la II Guerra Mundial, es va adoptar en el marc de les Nacions Unides al 1951, la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut dels Refugiats i posteriorment, al 1967, el Protocol de Nova York. Aquests són els dos instruments jurídics internacionals que defineixen el règim internacional de protecció de persones refugiades en el marc de les Nacions Unides, és a dir, estableixen drets i obligacions i tots dos són vinculants per als països que els han signat.