Bèlgica, seu de les principals institucions europees i històricament considerada un dels territoris més estables del continent, viu immers en una crisi de seguretat que ja molts descriuen com “sense precedents”. Les advertències d’una jutgessa d’instrucció d’Anvers, que en una carta oberta alertava que el país “corre el risc de convertir-se en un narcoestat”, han reactivat un debat que fa anys que plana sobre el país. La magistrada, que va haver de passar quatre mesos amagada per amenaces relacionades amb casos de narcotràfic, denunciava “una amenaça organitzada que mina les nostres institucions” i l’existència d’unes “estructures mafioses que s’han convertit en una força paral·lela que desafia no només la policia, sinó també el poder judicial”.
Un port clau i una economia paral·lela multimilionària
El port d’Anvers, una de les principals portes d’entrada de cocaïna a Europa, és al centre del problema. El 2023 s’hi van confiscar 116 tones de cocaïna, un rècord que evidencia el volum de negoci il·legal. Segons investigacions judicials, les xarxes criminals han aconseguit infiltrar treballadors de duanes, portuaris, policies i fins i tot personal judicial. Això ha generat una economia paral·lela que, segons fonts policials, s’estén ja a sectors com l’immobiliari.
Aquest poder econòmic s’ha traduït en violència, amb explosions davant d’habitatges, atacs amb armes llargues, intimidacions i ajustaments de comptes. Només a Brussel·les s’han registrat prop d’un centenar de tirotejos aquest any, amb diversos morts i ferits. En barris populars d’Anvers com Borgerhout o Deurne, les detonacions i els atacs són part del paisatge habitual. A Brussel·les, la situació és especialment tensa a Anderlecht, Saint-Gilles i Saint-Josse, mentre que Molenbeek —que ja va ser a l’ull de l’huracà per haver estat un dels focus logístics del terrorisme gihadista europeu— ara és un dels epicentres de les xarxes de droga. Davant d’aquesta escalada, les autoritats han arribat a plantejar un toc de queda per als comerços en les zones més afectades, una mesura insòlita a la capital d’Europa.
La dimensió institucional del problema
El narcotràfic no només ha travessat carrers i barris, sinó que també ha posat el focus sobre les màximes autoritats. L’exministre de Justícia, Vincent Van Quickenborne, va haver de ser traslladat a una adreça secreta després de detectar-se un intent de segrest. Més recentment, s’ha frustrat un pla per atemptar contra el primer ministre Bart De Wever.
Segons l’antropòleg Ten Voeten, autor de diversos treballs sobre el narcotràfic a Anvers i la violència associada en altres regions del món, Bèlgica no és encara un narcoestat, però sí que es podria descriure com una mena de “narcoestat light”, perquè l’estructura i els patrons del crim organitzat que opera al país “són molt similars” als de territoris amb una presència mafiosa consolidada.
La criminòloga Letizia Paoli, citada per El País, discrepa d’aquesta qualificació i recorda que el concepte de narcoestat només es pot aplicar quan coincideixen tres condicions a la vegada: una corrupció profunda a les altes esferes de govern capaç de posar en risc l’estat de dret; un nivell de violència tan elevat que arribi a erosionar el monopoli estatal de la força; i una infiltració del crim organitzat tan gran que acabi condicionant l’economia legítima. Paoli reconeix que Bèlgica mostra indicis preocupants en cadascun d’aquests fronts —una economia paral·lela multimilionària lligada al narcotràfic, casos d’intimidació a jutges i una corrupció que “està permeant les institucions”—, però insisteix que el país encara no reuneix simultàniament els tres criteris que defineixen un narcoestat.
Policia desbordada, resposta política insuficient i reclutament de menors
Les forces de seguretat denuncien manca de recursos i d’efectius. Tot i dedicar més d’un 20% de la investigació federal a delictes de droga, la capacitat de resposta sembla insuficient davant d’un mercat immens i altament rendible. L’explosió de demanda global, segons diversos experts, alimenta encara més la cadena d’oferta. En paral·lel, augmenta la preocupació per la instrumentalització de joves vulnerables. Organitzacions socials alerten que grups com la Mocro Maffia recluten menors no acompanyats —alguns de només 13 anys— com a vigilants, transportistes o guardians de la droga.
Un futur incert per a l’estat de dret
La jutgessa d’Anvers que va fer saltar totes les alarmes ho resumeix així: “La qüestió no és si l’estat de dret està amenaçat, perquè ja ho està. La qüestió és com el defensarem”. Bèlgica encara no és un narcoestat, segons els experts, però els símptomes que descriuen jutges, policies i acadèmics indiquen que el país es troba davant d’un repte estructural que marcarà el seu futur immediat.