Carregant...

El partit de Marine Le Pen ha hagut de buscar fora de França els recursos necessaris per finançar la seva pròxima campanya presidencial. El Reagrupament Nacional (RN) ha aconseguit un preacord amb dues entitats bancàries europees per obtenir un préstec de 10,6 milions d'euros, després que cap banc francès acceptés concedir-li el crèdit que havia sol·licitat. La dificultat per accedir al finançament bancari es repeteix des de fa anys i torna a situar la formació d'extrema dreta al centre del debat sobre les condicions econòmiques de la competició electoral.

L'acord, anunciat el 10 de novembre pel tresorer de la formació, Kévin Pfeffer, encara no és definitiu. Els dos bancs, establerts en països europeus diferents, no han transcendit, i el partit esperava tancar les negociacions abans de final de mes. La quantitat sol·licitada cobreix pràcticament el cost de la campanya que l'Estat pot arribar a reemborsar als candidats que compleixin els requisits legals.

La formació denuncia que les entitats franceses li tanquen la porta per motius polítics. Jean-Philippe Tanguy, responsable del programa econòmic del RN, ha acusat el sistema bancari de "maltractar" el partit i ha vinculat les negatives a les seves propostes electorals, entre les quals hi ha una reducció de les comissions bancàries. La direcció de la formació presenta aquesta situació com un greuge democràtic: considera que una força amb una representació parlamentària important i opcions de disputar la presidència hauria de poder accedir a les mateixes vies de finançament que la resta de candidatures.

Un problema d'ideologia o de política?

Les entitats, però, argumenten que el problema no és necessàriament ideològic. Algunes han justificat les negatives al·legant que ja no financen cap partit ni campanya electoral. El risc reputacional també pesa en les decisions: concedir un préstec al Reagrupament Nacional podria provocar una reacció d'una part de la clientela, mentre que les exigències de control i les garanties de recuperació dels diners obliguen els bancs a avaluar cada operació. Segons la premsa francesa, la qüestió fins i tot ha arribat al govern, que ha mantingut converses amb el sector bancari per abordar el finançament de les candidatures.

El problema no és nou. A les presidencials del 2022, Le Pen va recórrer a un préstec de 10,6 milions d'euros d'una entitat hongaresa. Cinc anys abans, el partit havia buscat finançament a Rússia. Des del 2017, la legislació francesa limita els préstecs electorals concedits per entitats estrangeres als bancs i organismes de crèdit amb seu a l'Espai Econòmic Europeu, fet que restringeix les alternatives disponibles.

El debat va més enllà de les finances del partit. El sistema francès preveu que l'Estat reemborsi una part de les despeses electorals als candidats que superin el 5% dels vots a la primera volta, sempre que els comptes siguin validats. Això converteix els préstecs bancaris en una peça fonamental per avançar els diners abans de les eleccions. El president de la Federació Bancària Francesa, Daniel Baal, ha defensat que garantir el finançament de la vida política és una responsabilitat dels poders públics, no una obligació de les entitats privades.

La polèmica reobre així una qüestió incòmoda per a la democràcia francesa: com garantir que totes les candidatures puguin competir en condicions de finançament adequades sense obligar els bancs a assumir riscos que no volen o no poden assumir. Per al Reagrupament Nacional, el preacord europeu resol provisionalment una dificultat que l'acompanya des de fa diverses eleccions. Però el conflicte de fons continua obert.