Quatre ministres i quatre secretaris d'Estat del gabinet neerlandès, que governa en funcions des del mes de juny, han anunciat aquest divendres la seva dimissió a causa del bloqueig dins de la coalició a l'intent de prendre mesures contra Israel que consideren “necessàries” donada la crisi humanitària a la Franja de Gaza i la proposta de nous assentaments il·legals a Cisjordània per part del govern israelià. El primer a anunciar la seva dimissió ha estat el ministre d'Exteriors, Caspar Veldkamp, qui va lamentar en declaracions a la premsa en acabar la reunió del Consell de Ministres, la “resistència dins del gabinet a la presa de més mesures relacionades amb el que ocorre a la ciutat de Gaza i a Cisjordània”, moment el qual va afegir: “Me'n vaig a casa a escriure una carta de dimissió”. La sortida en bloc dels membres de Nou Contracte Social (NSC) del govern agreuja encara més la fragilitat parlamentària de l’executiu de centredreta en espera d’unes eleccions legislatives que s’han de celebrar a l’octubre i escenifica la crisi de govern més greu en un país europeu provocada per les accions del govern de Benjamin Netanyahu a la Franja.
A més de Caspar Veldkamp, ministre d’exteriors, han abandonat el govern els caps de les carteres d’Interior, Educació i Salut i quatre secretaris d’estat del mateix partit. Fins a l’octubre, els liberals VVD i els agraristes BBB sostindran en minoria, amb 32 dels 150 escons, el govern de coalició en el qual també havia participat anteriorment el partit d’ultradreta PVV, la formació de Geert Wilders. En la compareixença posterior al Consell de Ministres, Veldkamp, que s’ha mostrat com un dels ministres europeus més contraris a les accions del govern de Benjamin Netanyahu, ha justificat la seva decisió d’abandonar l’executiu dient que “No tinc prou confiança que, en les pròximes setmanes, mesos o l'any vinent, si es vol, pugui actuar de manera adequada com a ministre d'Afers exteriors. Si se'm limita tant l'espai per a dur a terme la meva pròpia política i marcar el rumb que considero necessari”.
Primera gran crisi de govern per la situació a Gaza
Després de fer aquest anunci, els seus altres companys de partit també han pres la decisió d'abandonar el govern interí. “Dit clarament, ja n'hem tingut prou. No hi havia avanços. Faltava disposició per a donar espai al ministre d'Exteriors”, va assenyalar el viceprimer ministre neerlandès i líder del partit de centredreta NSC, Eddy Van Hijum, que va afegir que “les accions del govern israelià xoquen frontalment amb els tractats internacionals” i que feia falta “traçar una línia”. El Consell de Ministres del divendres es va reunir per adoptar noves mesures contra Israel recolzades per l’NSC, però a les quals s’oposaven els dos altres partits de la coalició com la prohibició d’importar productes procedents d’assentaments israelians, a l’ésser aquests il·legals segons la legislació internacional.
“Veldkamp sentia molt clarament la necessitat de prendre mesures addicionals contra el govern israelià, però s’ha estat trepitjant el fre constantment. A penes se li ha donat espai per assumir la seva responsabilitat. Teníem l'esperança que, després de la sortida del PVV, les coses serien diferents, però no ha estat així”, ha explicat aquest divendres Van Hijum. En nom del govern neerlandès, Veldkamp va rebutjar el polèmic pla del govern de Netanyahu per construir més assentaments al costat de Jerusalem Est, que impedirien l’accés des de Cisjordània a la ciutat i fragmentarien un futur estat palestí, i va denunciar que constituïa “una clara violació del dret internacional i faria pràcticament impossible un futur Estat palestí”. A la fi de juliol, el ministre també va anunciar un veto a l'entrada de dos ministres ultranacionalistes i colons israelians -el de Finances, Bezalel Smotrich, i el de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir- per incitar a la “neteja ètnica” a Gaza, i va convocar a l'ambaixador israelià per la “intolerable i indefensable” situació humanitària a la Franja.
Gaza en situació de fam i moviments militars a Cisjordània
El passat divendres l’ONU va declarar de manera oficial, després de gairebé dos anys de conflicte, l’estat de fam per a la població de la Franja de Gaza, que viu des de fa mesos una situació de bloqueig o entrada amb comptagotes de l’ajut humanitari per part d’Israel. Més de dues-centes persones han mort d’inanició en les últimes dues setmanes, vuit, entre les quals dos bebès, en les últimes 24 hores. Un dels bebès morts és la nena Ghadeer Brika, de cinc mesos i que va morir ahir a l'Hospital Naser de Khan Yunis després de sofrir "desnutrició severa", segons ha confirmat a EFE el doctor Ahmed. Si bé la menor sofria atròfia i paràlisi cerebral des del seu naixement, no ha sobreviscut a l'escassetat d'aliment i de complements nutricionals.
Les accions israelianes a la Franja, però, han deixat ja més de 62.600 morts des del 7 d’octubre de 2023, amb 95 víctimes mortals des del divendres. De les persones que van morir el divendres, 16 intentaven rebre menjar en els punts de repartiment de la polèmica Fundació Humanitària per a Gaza (GHF) o prop dels llocs militars per on passen els escassos camions de l'ONU que Israel permet entrar a l'enclavament. A la resta del territori palestí, l’exèrcit israelià segueix consumant els fets al terreny i destruint propietats i localitats dels palestins. Al llogaret d’Al Mughayyir, prop de Ramal·lah, l’exèrcit hebreu ha arrencat 3.100 oliveres per “millorar les defenses” després d’un atac el dijous prop d’un assentament israelià no autoritzar a la zona que va deixar un hebreu ferit lleu.
Fonts locals, però, apunten al fet que l'eliminació dels arbres està relacionada amb la pavimentació d'una carretera per a l'ús exclusiu de colons, segons va detallar a l'agència palestina Wafa, Marzouq Abu Naim, sotscap del consell del llogaret. Naim va dir també que, des de la matinada, tropes israelianes han fet caure més de 30 habitatges, destrossat vehicles i amenaçat a alguns veïns. En aquest llogaret va morir el passat dia 16 d'agost, per un tret de soldats israelians, un jove palestí de 18 anys, i aquell mateix dia, segons van relatar testimonis a Wafa, el llogaret va ser atacat per colons israelians, sota l'empara de l'exèrcit, que van cremar vehicles i van atacar diverses cases. Aquests fets es repeteixen pràcticament cada dia a Cisjordània, on els colons actuen, amb la complicitat de l’exèrcit, de forma sovint violenta per desplaçar els habitants palestins dels seus llogarets i poder seguir expandint els seus assentaments il·legals.