Vladímir Putin té previst aterrar el divendres 15 d’agost a Alaska per mantenir unes converses potencialment decisives sobre la guerra d’Ucraïna amb el president dels Estats Units, Donald Trump. La trobada, que podria marcar un punt d’inflexió en el conflicte, se celebrarà tot i que hi ha una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional (TPI) contra el líder del Kremlin des del març del 2023. La cort, amb seu a la Haia, acusa el líder del Kremlin de crims de guerra per la seva presumpta responsabilitat en la deportació il·legal de nens ucraïnesos durant el conflicte desencadenat per la invasió de Moscou al seu país veí, i ha demanat la seva captura si viatja a qualsevol estat membre. L’ordre no ha impedit a Putin visitar països com la Xina o Corea del Nord, que no reconeixen l’autoritat del TPI, però el viatge a Alaska, que seria la primera vegada en una dècada que trepitja sòl nord-americà, planteja, de nou, un gran dubte jurídic: podria ser arrestat el president rus tan bon punt posi un peu als Estats Units?
La tria d’Alaska com a escenari de la trobada no és casual i respon, sobretot, a criteris de seguretat jurídica i logística. Els Estats Units tampoc formen part del TPI i, per tant, no reconeixen ni estan obligats a aplicar l’ordre de detenció emesa contra Putin. Això significa que la presència del líder rus en territori nord-americà no vulneraria cap compromís internacional assumit per Washington ni podria derivar en una detenció per aquesta causa. A més, la proximitat geogràfica amb Rússia —amb una ruta directa a través de l’estret de Bering— redueix riscos i complica qualsevol intent de sabotatge. D’aquesta manera, malgrat el pes simbòlic i polític de l’ordre d’arrest del TPI, Putin s’assegura que podrà assistir a la cimera sense temor a ser privat de llibertat, una circumstància que no tindria garantida en cap estat membre de la cort internacional.
El TPI, creat el 2002, té la missió de jutjar els responsables dels crims més greus a escala global: genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat i agressió. El seu marc legal es fonamenta en l’Estatut de Roma, signat per 125 països, però grans potències com els Estats Units, Rússia o la Xina en rebutgen la jurisdicció. De fet, tant Washington com Moscou mantenen una oposició oberta a la institució, argumentant que podria vulnerar la seva sobirania i ser utilitzada amb finalitats polítiques. El TPI només pot intervenir quan els estats implicats no són capaços o no volen perseguir judicialment aquests delictes. Ucraïna, que va adherir-se formalment al tribunal el gener passat, és el membre més recent i ha impulsat diverses causes contra alts càrrecs russos arran de la invasió del 2022.
El precedent de Mongòlia
El viatge de Putin a Alaska té un precedent recent que ajuda a entendre l’estratègia del Kremlin davant l’ordre de detenció del TPI: la seva visita a Mongòlia el 3 de setembre del 2024. En aquella ocasió, el president rus va trepitjar territori d’un estat membre del tribunal de la Haia, que teòricament estava obligat a detenir-lo. Tot i això, les autoritats mongoles van ignorar el mandat, prioritzant la relació bilateral i la proximitat històrica amb Moscou. Putin havia estat convidat pel president del país per commemorar el 85è aniversari de la victòria conjunta de les forces soviètiques i mongoles sobre el Japó, i el Kremlin va deixar clar des del primer moment que no hi havia “cap preocupació” sobre una possible detenció, assegurant que mantenien “un diàleg excel·lent” amb Ulan Bator. Aquest episodi contrastava amb la seva absència en cimeres dels BRICS a Sud-àfrica i al Brasil, on havia declinat assistir per evitar possibles implicacions legals.
Un altre precedent que il·lustra fins a quin punt les ordres de detenció del TPI depenen de la voluntat política dels estats membres és el cas de Benjamin Netanyahu. Al novembre, el tribunal va emetre una ordre d’arrest contra el primer ministre israelià per suposats crims de guerra i crims contra la humanitat vinculats a la guerra a Gaza. L’acusació l’assenyala d’haver utilitzat la “fam com a mètode de guerra” restringint l’ajuda humanitària i d’haver atacat deliberadament civils en el marc de la campanya contra Hamàs; càrrecs que els responsables israelians rebutgen. Era la primera vegada que un líder en exercici d’una potència occidental era acusat per una cort internacional d’aquestes pràctiques, convertint Netanyahu en un sospitós buscat i en risc de detenció fora d’Israel. Malgrat això, durant una visita a Hongria —estat membre del TPI— el primer ministre no va ser arrestat. Budapest va justificar-ho en argumentar que la seva legislació interna no permetia la detenció i que el mandatari hebreu estava protegit per la immunitat estatal, atès que Israel no forma part de l’Estatut de Roma.
Guerra oberta Trump-TPI
La relació entre Trump i el TPI ha estat marcada per un enfrontament obert. Des de les eleccions presidencials del 2024, s’ha assumit que la Casa Blanca reprendria les mesures per limitar l’acció de la cort internacional, una estratègia que ja havia guanyat força al final del primer mandat de Trump. El magnat ha imposat sancions contra l’actual fiscal en cap, Karim Khan, després de signar una ordre executiva que acusava el tribunal de dur a terme “accions il·legítimes i sense fonament” contra els Estats Units i Israel. La tensió ha escalat amb l’ordre d’arrest emès pel TPI contra Netanyahu per presumptes crims de guerra a Gaza. Trump ja havia sancionat la predecessora de Khan, Fatou Bensouda, mesures que l’administració Biden va revertir. Rússia, igualment hostil al tribunal, ha arribat fins i tot a dictar una ordre de detenció contra Khan i el jutge que va signar la crida a arrestar Putin.