Armènia vol trencar el silenci al voltant de la violència masclista amb una reforma legal que busca combatre una pràctica arrelada en la cultura patriarcal del país. Anna Hakobian, esposa del primer ministre, Nikol Paixinian, impulsa una iniciativa per endurir la resposta penal contra la violència de gènere i evitar que les agressions quedin impunes sota la pressió de preservar la unitat familiar. "La violència, en certa manera, forma part de la nostra cultura", ha afirmat en una entrevista amb l’agència EFE, en què ha defensat que cal trencar "la força del costum" que perpetua aquestes conductes.
Més de 1.700 casos de violència de gènere
La proposta arriba en un context preocupant. Armènia va registrar el 2025 un total de 1.723 casos de violència de gènere, un 27% més que l’any anterior, segons dades oficials recollides pel mitjà local NEWS.am. A la capital, Yerevan, els casos van passar de 398 el 2024 a 735 el 2025, un increment del 85%. Les agressions comeses per marits contra les seves dones van ser les que més van augmentar.
La tendència també es manté el 2026. Durant el primer semestre, la policia va rebre 1.375 comunicacions per violència familiar i de gènere, davant de les 1.297 del mateix període de l’any anterior. El Ministeri de l’Interior, però, adverteix que l’augment de les denúncies no implica necessàriament que hi hagi més agressions: també pot reflectir que situacions que abans quedaven dins de casa ara arriben a coneixement de les autoritats.
La reforma, presentada per les diputades governamentals Zaruhi Batoián, Sona Ghazarián i Tsovinar Vardanián, planteja reconèixer la violència intrafamiliar com un delicte específic, amb categories penals pròpies i responsabilitats més severes. També vol impedir que un procediment penal depengui que la víctima mantingui la denúncia i eliminar la reconciliació com a via per tancar una causa. Entre les mesures proposades hi ha limitar els interrogatoris repetits a les víctimes, ampliar la vigilància electrònica dels agressors i establir que sigui el presumpte responsable, i no la víctima, qui hagi d’abandonar el domicili compartit.
El projecte, tanmateix, encara no s’ha aprovat. L’1 d’octubre, el Parlament va ajornar dos mesos el debat per estudiar les propostes rebudes i introduir-hi possibles modificacions, segons l’agència armènia Armenpress.
Una transformació cultural
Hakobian defensa que el canvi legal ha d’anar acompanyat d’una transformació cultural. Segons explica a EFE, moltes dones que denuncien agressions són acusades d’actuar contra la família, una pressió que pot dissuadir-les de demanar ajuda. La primera dama reivindica, a més, que la reforma no pretén importar models estrangers, sinó recuperar valors propis de la tradició armènia. Cita textos jurídics medievals que, segons ella, ja recollien disposicions per protegir les dones i regular les relacions familiars.
La seva campanya va començar a prendre forma després d’anys d’intentar obrir el debat públic. Hakobian explica que va decidir esperar arran de la guerra del 2020 a l'Alt Karabakh, un període especialment traumàtic per a la societat armènia. Ara considera que ha arribat el moment d’actuar. El repte serà convertir aquesta iniciativa en una llei efectiva i garantir que les víctimes puguin denunciar sense por ni pressions.