Un nou informe de la Federal Reserve Bank de Nova York, recollit per CNN, confirma allò que els economistes ja advertien: la càrrega dels aranzels recau gairebé completament sobre els ciutadans del país que els imposa. Segons aquest informe, doncs, els negocis i consumidors nord-americans van pagar gairebé el 90% dels aranzels sobre les importacions el 2025. Això coincideix amb conclusions recents de la National Bureau of Economic Research i la Congressional Budget Office (CBO). Tot i que la Fed no va desglossar la càrrega entre empreses i consumidors, el CBO estima que les empreses retallen lleugerament marges per absorbir part del cost, però passen la major part —al voltant del 70%— als consumidors. Els exportadors estrangers, als quals Donald Trump havia assegurat que pagarien la factura, suporten només un 5%. En termes reals, això equival a un augment mitjà de l’impost de 1.000 dòlars per llar el 2025, segons la fundació no partidista Tax Foundation.
Reacció política i fatiga dels aranzels
La CNN també recull l’opinió de diversos analistes i polítics sobre les conseqüències d’aquesta política. La fatiga aranzelària ha començat a generar pressió política: sis republicans de la Cambra van unir-se als demòcrates per intentar derogar els aranzels sobre el Canadà. Tot i que la iniciativa no prosperarà —Trump podria vetar-la—, el fet que membres del seu propi partit qüestionin la política econòmica del president reflecteix una tensió interna.
Mentrestant, el Tribunal Suprem dels EUA s’ha de pronunciar sobre la legalitat dels aranzels, amb el risc de trastocar l’agenda econòmica de Trump. En aquest context, la cadena nord-americana cita experts que assenyalen que una decisió desfavorable podria obligar a replantejar completament la política comercial del president.
Economia vs. percepció ciutadana
En declaracions recollides pel mateix portal, el portaveu de la Casa Blanca, Kush Desai, defensa els aranzels i assegura que, tot i l’augment de la tarifa mitjana nord-americana ha augmentat gairebé set vegades, la inflació s’ha refredat i els beneficis corporatius han crescut. “La política econòmica del president Trump —reducció d’impostos, desregulació, aranzels i energia abundant— està accelerant el creixement econòmic”, ha afirmat.
Però els consumidors veuen la realitat d’una altra manera: l’augment del cost de la vida pesa sobre les llars, i molts culpen Trump i els republicans per la falta de baixada de preus promesa. Alguns productes, com els ous, han baixat de preu, gràcies a la feina dels agricultors per controlar la grip aviària, però són l’excepció.
L’economia vista amb lupa
Encara que les xifres globals semblen positives, la CNN assenyala que el creixement laboral de gener es va concentrar gairebé exclusivament en el sector sanitari, amb 130.000 llocs de feina nous, gairebé el doble del previst. Durant tot el 2025, la sanitat i l’assistència social van representar el 97% del creixement total de l’ocupació, creant el que l’economista Diane Swonk de KPMG descriu com a “cadires d’una sola pota” que sostenen tota l’economia. Altres cadires d’aquest tipus inclouen la despesa dels rics i les grans inversions en infraestructures d’intel·ligència artificial de les empreses tecnològiques.
L’experiència de 2025 deixa clar que els aranzels no són una càrrega suportada per estrangers, sinó pels mateixos ciutadans nord-americans. Les dades de la Fed i del CBO ofereixen una lliçó d’Economia 101: la política proteccionista té un cost directe per al consumidor intern, independentment de la retòrica política, i les promeses d'abaixar preus immediatament s’han vist frustrades per la realitat dels mercats.
La manera de fer política de Donald Trump
Aquest context econòmic i social no és aïllat, sinó que s’insereix en una manera de fer política més àmplia que està marcant l’actual administració de Donald Trump. El gener de 2026 ha estat un mes marcat per un desplegament intens del poder presidencial, amb decisions ràpides i contundents que no sempre han tingut fre ni límits aparentment. Aquesta dinàmica s’ha manifestat en múltiples fronts: des de la política econòmica, amb tarifes i mesures comercials que afecten directament els ciutadans, fins a accions executives que generen tensió política interna i externa.
L’estil de govern de Trump, caracteritzat per la confrontació directa i l’ús intensiu de l’autoritat presidencial, crea un escenari en què les repercussions econòmiques i socials —com l’augment de costos derivat dels aranzels— es combinen amb una pressió política constant sobre els seus aliats i rivals. Observadors subratllen que aquest tipus de lideratge provoca reaccions immediates, tant dins del Congrés com entre la ciutadania, i qüestiona els límits tradicionals del poder executiu dins d’una democràcia moderna. En aquest sentit, les decisions econòmiques no es poden separar del context polític més ampli: tarifes, impostos i regulacions esdevenen instruments dins d’una estratègia que combina autoritat, confrontació i visibilitat mediàtica.
Aquest enfocament mostra que la política i l’economia a l’era Trump estan estretament lligades, i que qualsevol mesura econòmica, per controvertida que sigui, forma part d’un projecte de govern més ampli, amb repercussions immediates sobre la vida quotidiana dels ciutadans i sobre la percepció de l’administració dins i fora del país.