Primer pas aconseguit. Andy Burnham és des d'aquest divendres el líder del Partit Laborista britànic, prenent el relleu de Keir Starmer. És la passa prèvia a la seva elecció com a primer ministre dilluns vinent, 21 de juliol. El seu predecessor, que va anunciar la seva dimissió setmanes enrere per evitar un enfonsament del seu partit a les enquestes mentre l'extrema dreta creix sense aturador a les enquestes, va anunciar que dimitiria l'endemà de la final del Mundial, que, finalment, no jugarà Anglaterra després de ser derrotada per l'Argentina de Leo Messi i s'haurà de conformar amb la final de consolació pel tercer lloc contra França. Burnham, exalcalde de Manchester des de mitjan juny, ha rebut el nom de King in the North per la posició de la seva ciutat al mapa, convertint-se així en el Ned Stark (o el Jon Snow o la Sansa Stark) dels laboristes britànics que han vist com començaven a remuntar el vol d'ençà de l'adeu anunciat de Starmer. En l'últim segle, no hi ha hagut cap primer ministre britànic nascut a Manchester i també l'únic en els últims anys que va escollir la Universitat de Cambridge, a banda del conservador Stanley Baldwin. Els llogaters del número 10 de Downing Street gairebé sempre s'han decantat per la seva històrica rival, Oxford.
El Partit Laborista celebra aquest divendres una conferència especial per elegir el seu nou líder. L'auge de Starmer va ser tan ràpid com la seva caiguda i només dos anys després d'aconseguir uns resultats desorbitats a la Cambra dels Comuns, ha estat forçat a plegar pels seus companys de formació. El cop de les eleccions municipals a Anglaterra i als parlaments d'Escòcia i Gal·les, amb victòria independentista, va ser pràcticament definitiu.
Més poder per a pobles i ciutats per desfer el camí de Thatcher
En el seu primer discurs com a líder de la formació, el de Manchester prometrà un "futur inequívocament laborista", segons s'ha filtrat en diversos mitjans britànics, amb l'objectiu de retenir els seus votants, posant per davant el que durant anys han estat els valors tradicionals del partit. Això implica més control públic, reindustrialització d'un país que encara no ha acabat d'encaixar els cops del Brexit, deu anys després, i amb més autoritat per les comunitats locals. "Serem inequívocament laboristes en les nostres prioritats i en les decisions que prendré, posant les persones i els territoris al centre de tot el que fem", expressarà el Rei del Nord, que, amb aquest sobrenom, té com un dels seus grans objectius una descentralització de l'Estat i evitar que tot hagi de passar per Londres. La seva fita, és així, desfer el camí iniciat durant la dècada dels anys 80 i sota els governs de Margaret Thatcher, quan, a parer seu, es van prendre una sèrie de decisions equivocades: "El poder polític es va centralitzar i l'econòmic es va privatitzar". Ara, apostarà pel batejat com a manchesterisme, amb més poder per als municipis en detriment del seu govern central.