L’organització de drets humans Amnistia Internacional ha presentat aquest dimarts a escala global el seu Informe Anual sobre la situació dels drets humans al món durant l’any 2025. Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional ha advertit que “ens enfrontem al moment més difícil de la nostra època”, coincidint amb la presentació de l'informe, ja que assegura “la humanitat pateix l’atac de moviments transnacionals antidrets i de governs depredadors decidits a imposar el seu domini mitjançant guerres il·lícites i descarats xantatges econòmics”. En aquest sentit, l’informe documenta una sèrie de diferents moviments per part d’Estats que qualifica d’atacs contra el sistema de dret internacional, entre els quals hi ha l’agressió russa a Ucraïna, la guerra al Sudan o a Myanmar, les batudes antiimmigració als Estats Units i, més recentment, la guerra a l’Orient Mitjà. Davant d’aquests fets, demana als Estats “que rebutgin urgentment la política d’apaivagament adoptada el 2025 i es resisteixin amb paraules i actes a la construcció d’un ordre mundial depredador”.
Per a il·lustrar-ho, l’informe critica l’actitud “apaivagadora” de la Unió Europea i la majoria d’estats europeus davant dels atacs al dret internacional i els mecanismes internacionals. L’informe, però, destaca la posició del govern espanyol que presideix Pedro Sánchez com un dels estats que “ha començat a denunciar les pràctiques autoritàries i els atacs a l’ordre basat en normes”. Això sí, l’informe sentencia que “aquestes crides han de comptar amb el suport d’una actuació decidida i sostinguda”.
Atac als fonaments del sistema internacional
L’informe és molt clar pel que fa a la situació de l’ordre internacional basat en normes de cara al futur i assegura que “ja no parlem d’una erosió en els marges del sistema. Es tracta”, diu, “d’un atac directe als fonaments dels drets humans i l’ordre internacional basat en normes, perpetrat pels actors més poderosos amb l’objectiu d’aconseguir control, impunitat i beneficis”. La secretària general d’AI assenyala que “els depredadors polítics i econòmics, i els qui els faciliten les coses, estan sentenciant la fi del sistema multilateral perquè no està al servei de la seva hegemonia i control” i opina que la resposta adient passa per “posar fi a la seva aplicació selectiva i transformar-lo perquè sigui capaç de defensar totes les persones amb la mateixa determinació”.
Des d’Amnistia Internacional detallen els principals atacs contra el sistema de drets humans que hi ha hagut durant aquest any. En primer lloc, destaquen la continuació del “genocidi contra la població palestina a Gaza” per part d’Israel “tot i l’alto el foc acordat l’octubre de 2025” i denuncien els sistemes de segregació i l'expansió d’assentaments posats en marxa a la Cisjordània ocupada, inclòs Jerusalem Est. D’altra banda, s’assenyala als Emirats Àrabs Units per haver “agreujat el conflicte al Sudan”, on assenyalen la massacre que les Forces de Suport Ràpid, que el país del Golf recolza, van perpetrar a la ciutat d’El Fasher quan la van prendre del control de l’exèrcit sudanès. També es denuncien les matances de civils a la República Democràtica del Congo per part del grup armat M23, que compta amb el suport actiu de la veïna Ruanda, així com de la dictadura militar de Myanmar per reprimir els grups armats que s’hi enfronten. S’assenyala també la recruada de la repressió contra les dones a l’Afganistan per part dels talibans.
Finalment, l’informe també parla de l’inici de la guerra a l’Orient Mitjà amb “l’ús il·legítim de la força contra l’Iran per part dels Estats Units i Israel” en un conflicte que, adverteix, “ha posat en perill la vida i la salut de milions de civils i amenaça de causar danys de gran magnitud, previsibles i a llarg termini, al medi ambient i la població civil”. Pel que fa als atacs contra la població civil, l’informe assenyala l’ús de mitjans letals, tàctiques policials abusives, desaparicions forçades i execucions extrajudicials per reprimir protestes i criminalitzar la dissidència a països com el Nepal, Tanzània, l’Afganistan, la Xina, Egipte, els Estats Units, l’Índia, Kènia o Veneçuela. Sobre els EUA es parla específicament de la “campanya de repressió il·legítima de persones migrants, refugiades i sol·licitants d’asil” endegada pel govern de Donald Trump i l’ICE a diferents ciutats del país.
Esperança en la resistència civil
Tot i la situació crítica, l’informe dona espai per a l’esperança amb els “milions de persones a tot el món” que “es resisteixen a la injustícia i les pràctiques autoritàries”. Assenyala, doncs, les protestes de la Generació Z a països com Indonèsia, Kènia, Madagascar, el Marroc, el Nepal i el Perí o la manifestació massiva per l’Orgull LGTBIQ+ a Budapest tot desafiant la prohibició del ja derrotat Viktor Orbán. També es destaquen les manifestacions multitudinàries contra ICE als Estats Units o contra la guerra a la Franja de Gaza i l’organització de la flotilla “per demostrar solidaritat amb la població palestina”. Així mateix, cita passos positius per part d’alguns estats, que “van anar a contracorrent, mostrant el seu compromís amb el multilateralisme i l’estat de dret”.
En aquest punt, s’assenyala positivament la reacció del govern espanyol amb el reconeixement del “genocidi” que Israel cometia, així com l’aposta de Pedro Sánchez pel ‘No a la guerra’ davant el conflicte obert aquest mes de febrer a l’Orient Mitjà i que li ha valgut diverses esbroncades amb Donald Trump. D’aquesta manera, Agnès Callamard destaca que l’any 2025 “van donar-se impressionants mostres de resistència i solidaritat per part de manifestants”, i indica que “hem de basar-nos en el seu exemple per tornar a imaginar, a construir i a centrar l’ordre global al voltant dels drets humans, l’estat de dret i els valors universals”.