Síria es troba immersa des del dissabte passat en una espiral de violència sectària que ja ha deixat més de 300 morts. D'aquests, 40 eren membres de la minoria drusa, un dels múltiples grups ètnics que habiten la nova Síria d'Ahmed al-Sharaa. Israel els veu com un lleial aliat i, amb l'aparent objectiu de protegir-los, va intervenir dimecres en el conflicte bombardejant el sud de Síria i la seva capital, Damasc.
Al-Sharaa, que actualment és president interí de Síria i lidera la seva transició cap a la democràcia, ha assegurat aquest dijous en un missatge televisat que protegir els ciutadans drusos i els seus drets "és la seva prioritat" i ha anunciat la retirada de les tropes governamentals de la província de Suwayda —al sud del país, prop de la frontera amb Israel— on habita gran part de la minoria drusa. En la seva primera declaració després de la intervenció israeliana en el conflicte, el president sirià ha declarat el tercer alto el foc dels darrers cinc dies i ha acusat Israel de voler "inflamar les tensions, propagar el caos i soscavar la seguretat i l'estabilitat de Síria".
Per què ha entrat Israel al conflicte?
Aquest dimecres, Israel va bombardejar diversos objectius a Síria, entre ells, el recinte del Ministeri de Defensa, zones properes al palau presidencial i el complex de l'Estat Major. També va atacar certes àrees del sud del país, on, des de feia quatre dies, grups de drusos, tribus beduïnes i forces de seguretat sirianes combatien intensament. En el moment dels atacs israelians, a la província de Suwayda ja s'acumulaven 250 morts. Tel-Aviv, que ocupa actualment els Alts del Golan sirians, va esgrimir raons humanitàries: les operacions tenien com a objectiu protegir la minoria drusa i atacar les forces d'Al-Sharaa, responsables de la seva persecució. Per a Israel, els drusos són aliats lleials amb un passat històric comú, i molts d'ells serveixen a l'exèrcit israelià.
Israel, no obstant això, també té altres consideracions sobre el conflicte a Síria. Des del canvi de règim, ha intentat tenir sota control el sud del país amb bombardejos estratègics i ofensives terrestres, rebutjant qualsevol intent d'arribar a un acord de seguretat amb Damasc. En aquesta nova escalada de violència, el govern israelià ha reivindicat la necessitat d'evitar que les forces sirianes guanyin terreny prop de les seves fronteres. Abans de l'anunci d'aquest dijous del president Al-Sharaa, Tel-Aviv ja havia amenaçat d'intensificar els bombardejos si les seves tropes no es retiraven de Suwayda, cosa que finalment ha aconseguit. Per a alguns analistes, aquesta política representa un intent de mantenir fràgil i dividit el país veí.
Qui són els drusos?
Els drusos són un grup ètnic que habita principalment a Síria, tot i que també es troben agrupats en comunitats al Líban i a Israel. Representen una escissió de l'ismaïlisme, és a dir, són xiïtes. Durant la guerra civil gaudien de certa autonomia, però amb el canvi de règim les coses han canviat. Al-Sharaa, tot i voler presentar una imatge de moderació i tolerància amb les minories, busca unificar el país sota un ideari islamista, fet que posa en risc la pervivència de les pràctiques i creences no només dels drusos, sinó de la multitud d'ètnies que poblen Síria. Cal destacar també que dins dels mateixos drusos no existeix un consens absolut sobre com abordar les relacions amb el nou govern, atès que alguns estan a favor del diàleg amb Damasc —especialment, des que un membre de la comunitat va ser nomenat ministre d'Agricultura— mentre que d'altres rebutgen categòricament aquesta opció.
Aquest darrer episodi de violència va sorgir a partir d'enfrontaments entre els drusos i diverses tribus beduïnes locals. Tots dos grups comparteixen regió, tanmateix, els beduïns són lleials a les forces governamentals, que els drusos consideren responsables de la seva persecució. Des de la caiguda d'Assad i l'inici del fràgil procés de transició, la convivència entre tots dos grups ha estat complexa, amb episodis esporàdics de violència que també han involucrat a les tropes d'Al-Sharaa. En aquesta ocasió, poc després de l'inici de les hostilitats, les tropes governamentals van intervenir per restablir l'ordre, tot i que, lluny d'aconseguir-ho, els combats es van agreujar. Després d'un parell de treves frustrades, l'alto el foc d'aquest dijous i la retirada de les forces d'Al-Sharaa semblen posar punt final a la violència desmesurada en aquesta regió. Almenys, temporalment.
Lliçons d'aquest nou episodi de violència
El govern sirià ha condemnat els atacs israelians, que ha catalogat de "violació del dret internacional". Des que va prendre possessió com a líder de la nova Síria, Al-Sharaa ha intentat imposar el control sobre regions com Suwayda. Tanmateix, les constants amenaces d'Israel d'atacar la zona si no es redueix la presència militar han frustrat els plans del líder islamista. "Els israelians no permetran que el govern sirià estengui la seva autoritat per tot el territori", observa el Centre Omran d'Estudis Estratègics.
La retirada de les forces governamentals sirianes de Suwayda, anunciada per Al-Sharaa aquest dijous, posa en evidència la incapacitat del nou govern de transició per mantenir el control de la zona a la llum dels atacs israelians. La responsabilitat de la seguretat a la regió recaurà ara en els mateixos drusos, segons ha anunciat el president, al·ludint a "motius d'interès nacional suprem". Tanmateix, com s'ha esmentat, els drusos són una comunitat internament dividida, així que restarà per veure si aposten pel diàleg amb les noves autoritats sirianes o si, en comptes d'això, rebutjaran qualsevol contacte amb els homes d'Al-Sharaa.