Alemanya suspèn la certificació del gasoducte Nord Stream 2. Això implica que, de moment, l'aprovació de la infraestructura quedarà paralitzada. La notícia arriba just després que el president rus, Vladímir Putin, hagi anunciat aquest dilluns el reconeixement de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk. El canceller alemany, Olaf Scholz, ha dit aquest dimarts que, de moment, el gasoducte no es posarà en marxa. El govern federal ha parat el procés d'aprovació de la infraestructura controlada pel gegant rus Gazprom. 

Aquestes, però, no són les úniques sancions que Alemanya i Europa posaran a Rússia, després de les mesures anunciades per Putin dilluns. Segons sembla, al llarg d'aquest dimarts aniran anunciant diferents sancions que s'imposaran. 

Què és Nord Stream 2?

Es tracta d'un gasoducte dissenyat per transportar pel mar Bàltic gas de Rússia a Alemanya, sense passar per Ucraïna. El gasoducte està acabat des del novembre, però la certificació s'havia paralitzat per no complir els tràmits reguladors europeus, tal com destaca El País. Hi ha Nord Stream 1, que precedeix el 2 i en duplica la seva capacitat. 

Què passarà amb el gas rus?

Després de l'anunci de Putin, la Unió Europea ja va dir que prepararia un paquet de sancions. De fet, aquest dimarts ja s'han reunit per gestionar-les. La comunitat internacional ja estudia una resposta a la decisió del Kremlin. Però, és clar, en aquest context, què passarà amb els llaços i vincles establerts fins ara? Cal destacar que el 40% del gas que arriba a Europa prové de Rússia, i en depenen uns vint Estats membres. De moment, el panorama és incert, si bé cal preparar-se perquè Rússia també contesti aquestes suposades sancions. Així, la Comissió Europea ja ha fet alguns passos per limitar l'impacte de possibles talls de subministraments de gas rus a la UE. D'aquesta manera, s'han multiplicat contactes amb els Estats Units, Azerbaidjan, Qatar i Noruega, al mateix temps que busca mesures per intentar abaratir preus energètics.

La comissària d'energia, Kadri Simson, rep aquest dimarts al ministre de Petroli i Energia de Noruega, Marte Mjøs Persen, un dia abans que la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, es reuneixi dimecres a Brussel·les amb el primer ministre del país nòrdic ric en hidrocarburs, Jonas Gahr Støre, segons informa Efe. Aquests contactes donen certa continuïtat als que ha mantingut ja el cap comunitari amb Noruega i altres països susceptibles d'enviar gas natural liquat (GNL) a la UE.

 

Imatge principal: el canceller alemany, Olaf Scholz / Efe