El canceller alemany, Olaf Scholz, ha instat Europa i els Estats Units a pensar acuradament les sancions contra Rússia per qualsevol agressió a Ucraïna, en una crisi que enfronta el principal proveïdor de gas de Berlín amb els seus majors aliats de seguretat. Entre una sèrie de possibles sancions occidentals contra el govern del president Vladmir Putin, Alemanya podria aturar el gasoducte Nord Stream 2 des de Rússia si envaeix Ucraïna. Tanmateix, d'aquesta manera s'arriscaria a agreujar encara més una crisi del subministrament de gas a Europa que ha provocat que els preus de l'energia estiguin disparats. En una entrevista aquest diumenge al diari alemany Sueddeutsche Zeitung, Scholz ha dit que "la prudència marca l'elecció de mesures que tinguin l'efecte més gran sobre els que violin els principis acordats conjuntament".
Actuar en cas d'emergència
En una publicació prèvia a l'entrevista, Scholz també va contrarestar qualsevol impressió sobre que els Estats Units i Europa no poguessin acordar un conjunt de sancions. "En el cercle d'aliats, acordem possibles mesures. Està bé. Hem de poder actuar en cas d'emergència", ha dit. La Unió Europea ha amenaçat amb sancions "massives" i els demòcrates del Senat dels Estats Units han presentat un projecte de llei per castigar potencialment funcionaris russos, líders militars i institucions bancàries. Rússia ha enviat milers de tropes prop de les fronteres d'Ucraïna, però nega que es plantegin envair l'antiga república soviètica, segons ha explicat el canceller.
Scholz ha assegurat que l'ampliació de l'OTAN cap a l'est "no està a l'agenda". En canvi, en qualsevol cas ha rebutjat que Rússia condicioni qualsevol futura incorporació a l'aliança. "L'adhesió de més països d'Europa de l'Est a l'OTAN no està en absolut en l'agenda. Quin sentit té l'exigència russa? No pot haver-hi tal garantia", ha afirmat Scholz a l'entrevista. "La seguretat i la cooperació a Europa, tal com s'entén en l'Acta Final de Hèlsinki, només poden donar-se si no existeix la noció de zones d'influència en les quals els països no puguin determinar per si mateixos el seu propi desenvolupament", ha argumentat.
Situació molt greu
Scholz ha alertat de l'amenaça que el conflicte suposa per a la pau i la seguretat a Europa: "El fet que no es qüestionin les fronteres és un dels assoliments de la política de distensió i dels enteniments posteriors a 1990, igual que la integritat territorial dels països". "Això significa que no movem les fronteres nacionals a la força només perquè hi hagi llibres antics que mostrin fronteres diferents. El que preval són la llei i les normes, no el poder militar", ha argumentat. A més, ha reiterat que Rússia haurà d'afrontar "alts costos" si ataca a Ucraïna. "En el cercle d'aliats estem d'acord en com podrien ser aquestes mesures. Això és bo. Hem de ser capaços d'actuar, de donar-se el cas. I ho farem", ha explicat.
Ucraïna també ha dit la seva aquest diumenge, i ha afirmat que malgrat l'acumulació de tropes russes a la frontera amb Ucraïna, una invasió del país seria un "contrasentit". D'altra banda, ha advertit a Alemanya que "no hi ha prou" amb la dimissió aquest dissabte del comandant de l'Armada alemanya, Kay-Achim Schoenbach, després de les seves declaracions en les quals desestimava les opcions d'Ucraïna d'unir-se a l'OTAN i afirmava que Crimea, ocupada per Rússia, "mai" tornarà a ser ucraïnesa. Per a Kíev, les declaracions de Schoenbach són "categòricament inacceptables". "Crimea tornarà segur gràcies als esforços persistents d'Ucraïna i els seus socis i a la determinació enfront de l'Estat agressor", ha subratllat el portaveu del ministeri, Oleh Nikolenko.