L'Exèrcit alemany està investigant un suposat cas d'espionatge, després que mitjans russos filtressin aquest divendres una conversa entre diversos oficials d'alt rang de la Força Aèria. Segons fonts del setmanari Spiegel, el Ministeri està alarmat davant la possibilitat que la conversa gravada sigui real i que s'hagin produït altres escoltes a les converses internes de les Forces Armades. El canceller alemany, Olaf Scholz, va dir que el seu país investigarà a fons l'aparent filtració de la gravació. "El que s'està denunciant és un assumpte molt seriós i per això ara s'està investigant molt acuradament, molt intensament i molt ràpidament", va afirmar. També un portaveu del Ministeri de Defensa alemany ha afirmat que l'Agència per al Servei de Protecció Militar ha emprès "totes les mesures necessàries" per aclarir el cas.
El canal estatal rus RT (antic Russia Today) va publicar aquest divendres un àudio d'uns 30 minuts en el qual suposadament se sent el màxim responsable de la Força Aèria alemanya, Ingo Gerhartz, conversar amb diversos oficials d'alt rang sobre la possibilitat de subministrar míssils Taurus a Ucraïna. Els interlocutors aborden també les opcions tècniques per a destruir amb aquest armament el pont de Kerch, que connecta la península de Crimea amb territori ucraïnès, o dipòsits d'armament russos, encara que els militars reconeixen que no hi ha llum verda per a efectuar l'enviament. De fet, la publicació de la conversa es produeix en un moment especialment delicat per al govern del canceller Scholz, que aquesta setmana va causar controvèrsia en assegurar que Berlín no pot lliurar Taurus a Ucraïna perquè implicaria el risc d'intervenir en el conflicte.
Alemanya fa equilibris amb Ucraïna
Scholz va argumentar que Kíev no podria operar aquests sistemes sense l'ajuda de soldats alemanys —cosa que constitueix una línia vermella per a Berlín, perquè significaria la seva participació directa—, però l'àudio difós per RT sembla contradir aquesta afirmació. D'acord amb les fonts de Spiegel, el Ministeri de Defensa alemany parteix de la base que l'àudio és real i no ha estat manipulat amb eines d'intel·ligència artificial. La conversa, que segons el mitjà rus va tenir lloc el passat 19 de gener, no es va produir a través d'una línia segura, sinó a través d'una plataforma de videoconferències.
A Moscou, la portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Maria Zajárova, va demanar públicament explicacions a la seva homòloga alemanya, Annalena Baerbock, pel contingut de l'àudio. Aquesta setmana, Scholz va prometre als ciutadans alemanys que mentre sigui cap de govern no enviarà a soldats de les forces armades a Ucraïna, després que el president francès, Emmanuel Macron, considerés aquesta possibilitat dilluns passat. “No volem que la guerra de Rússia contra Ucraïna es converteixi en una guerra entre Rússia i l'OTAN. En això estem d'acord amb tots els nostres aliats”, va dir en un breu missatge de vídeo difós a les xarxes socials.
Un "atac híbrid"
Per la seva part, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, s'ha pronunciat aquest diumenge a la tarda sobre la qüestió i ha qualificat les publicacions que han fet els mitjans russos de les converses entre oficials alemanys com a un "atac híbrid". Alhora, Pistorius ha promès "conseqüències". "És part de la guerra informativa de Putin, sens dubte. És un atac híbrid, desinformació. Es tracta de crear divisió, de soscavar la nostra unitat", ha afirmat el ministre en una compareixença a Berlín.
El ministre socialdemòcrata ha instat a reaccionar de manera "prudent" i no "caure en el parany" de Moscou, que busca reforçar la narrativa que occident està en guerra amb Rússia, en lloc de limitar-se a fer costat a Ucraïna "en la seva legítima guerra d'autodefensa", segons ha afirmat. Pistorius ha assegurat que el moment en el qual es va publicar l'àudio "no és una casualitat". Just després del funeral de l'opositor rus Aleksei Navalni i de les noves revelacions sobre l'exdirectiu de Wirecard Jan Marsalek, l'objectiu de la filtració és causar divisió en la política interior d'Alemanya, ha afirmat.
Investigació interna
Pistorius va indicar que els serveis alemanys de contraespionatge militar (MAPAD) han obert una recerca després de conèixer-se els fets per a determinar si la intercepció va ser possible gràcies a errors comesos pels implicats, el resultat dels quals, segons va dir, es coneixerà en els pròxims dies. D'una banda, va afirmar, cal esclarir si els oficials tenien autorització per a discutir les informacions esmentades, de les quals una part era de caràcter delicat i no de domini públic.
A més, s'ha de determinar si el canal emprat -la plataforma de videoconferències WebEx- era l'adequat, o si han d'ajustar-se els protocols de seguretat de la Força Aèria. No obstant això, s'ha descartat en principi el cessament dels oficials implicats, contra els quals podrien obrir-se en tot cas un procediment disciplinari si es troba que van infringir els procediments de seguretat. "Si han sentit, vostès, l'àudio, els oficials han fet el que és el seu propòsit, reflexionar sobre possibles escenaris sense planejar res", ha afirmat Pistorius, en al·lusió al mode en què han presentat alguns mitjans el contingut. Ha destacat a més que en la conversa "deixen clar tot el temps que la línia de la participació en la guerra, que té diferents formes, no s'ha de sobrepassar".
L'incident ha causat alarma a Alemanya, davant la possibilitat que no es tracti de l'única escolta i que les comunicacions de l'Exèrcit no disposin de la seguretat adequada. Arriba a més en un moment delicat per a Scholz, sobre el qual augmenta la pressió per a subministrar els Taurus i que es va escudar aquesta setmana per a la seva negativa en l'argument que Kíev no podria manejar-los sense la cooperació de soldats alemanys.