L'Exèrcit alemany disposarà d'un nou servei militar voluntari anomenat "Un any per la pàtria", amb l'objectiu de reforçar les forces armades davant de crisis puntuals dins del país, com ara desastres naturals. Així ho ha anunciat la ministra de Defensa alemanya, Annegret Kramp-Karrenbauer, qui malgrat la campanya ha volgut desmarcar-se de connotacions massa nacionalistes, advocant per la "llibertat, la democràcia i la diversitat" dins de l'Exèrcit, "integrat en una societat democràtica com ho és l'alemanya".
'Un any per la pàtria'
Segons la ministra, el servei serà totalment voluntari i comprendrà un període d'instrucció militar curt, de només sis mesos, després el qual els que l'hagin complert seguiran com a reserves fins passats sis anys. El servei està especialment dissenyat per aquells joves que es troben en "l'any pont" entre els estudis i la inserció al mercat laboral. El programa s'anomena "Un any per la pàtria", ja que, a part dels sis mesos d'entrenament militar, també comptarà amb una altra part no-presencial de sis mesos, compatible amb els estudis o l'activitat laboral.
Tal com han explicat des de Defensa, la primera promoció del servei comptarà amb un miler de voluntaris, què tindran la tasca de "complementar" a les forces armades en situacions determinades, i "dins del país," ja que no contemplen cap missió en l'àmbit internacional.
El retorn de 'la mili'
El servei militar obligatori a Alemanya va quedar suspès el juliol del 2011, per una decisió de l'Executiu, liderat per l'actual cancellera Angela Merkel. Malgrat la ideologia conservadora del seu partit, Merkel va decidir reformar l'Exèrcit, que llavors comptava amb 240.000 soldats, fins als actuals 170.000 efectius, xifra que ha anat progressivament en descens en els últims anys.
Aquesta nova mesura ha causat sorpresa entre els alemanys, que han disparat les seves crítiques contra la ministra de Defensa, sobretot per les al·lusions a 'la pàtria' en la campanya, un relat del qual Merkel sempre ha buscat distanciar-se, sobretot del militarista.
De fet, les referències a la diversitat dins de l'Exèrcit recorden a la polèmica que va envoltar el fi del servei militar obligatori, ja que un dels arguments a favor de la seva continuació era la necessitat que les forces armades estiguessin ancorades al conjunt de la societat i representessin totes les capes socials. Sense aquesta diversitat, els contraris a la reforma temien que l'Exèrcit atragués de manera descompensada a soldats d'ultradreta o fanàtics de les armes.
Foto principal: la ministra de Defensa alemanya, Kramp-Karrenbauer / Efe