Les protestes a l’Iran van començar el 28 de desembre. En aquell moment la ciutadania de la República Islàmica encara disposava d’Internet i existia un espai de comunicació amb l’exterior que va permetre que la informació traspassés fronteres. Internet, com ha passat en múltiples ocasions des d’experiències com la Primavera Àrab, ha estat fonamental com fuel per alimentar protestes, en facilitar la comunicació entre manifestants i ajudant-los a autoorganitzar-se. Els règims autoritaris coneixen perfectament aquest factor, i per això un dels primers instruments per intentar aturar mobilitzacions és deixar sense comunicació les persones. Aquest dimarts connectar-se al web de qualsevol diari digital de l'Iran resultava impossible, fins i tot no s'obté resposta quan s'intenta accedir a la pàgina d'IRNA, l'agència oficial. El règim dels aiatol·làs sap el què s'hi juga.
Diverses plataformes digitals de defensa dels drets d’Internet han estat registrant la situació de blackout que es viu a l’Iran des de fa cinc dies. El règim ha hagut de censurar de forma brusca i severa les comunicacions per tal de deixar els manifestants a les fosques. La draconiana mesura del règim islàmic es pot comprovar en el registre de NetBlocks, una organització no governamental fundada el 2017, dedicada al monitoratge de la governança d’internet, la ciberseguretat i els drets digitals per detectar bloquejos i censures.
Un altre observador tècnic de la censura és la plataforma Cloudflare Radar, que utilitza la infraestructura global de l’empresa tecnològica Cloudfare (xarxa que actua com a intermediari entre usuaris i llocs web per millorar el rendiment d’Internet). El radar té una secció, Outage Center, que registra les apagades i les anomalies de trànsit. Actualment, aquest espai mostra l’existència d’apagades a l’Iran (atribuïdes a l’acció del govern) i a Ucraïna (com a fruit d’una acció militar).
Una inestabilitat notable en el trànsit generat pels usuaris
Una tercera plataforma, IODA (Internet Outage Detection and Analysis), mostra dades que suggereixen que, tot i que l’Iran no està tècnicament desconnectat de la xarxa global, sí que hi ha una disminució o inestabilitat notable en el trànsit generat pels usuaris, fet que pot estar relacionat amb les mesures de censura i bloquejos aplicats pel govern iranià. La greu situació que viu l'Iran amb una censura fèrria de les comunicacions ha aixecat múltiples condemnes, també d'organitzacions de defensa dels drets digitals, com és AccessNow. En un comunicat d'aquest dimarts, l'organització denuncia que mantenir els iranians a les fosques i sense possibilitat de comunicar-se a través d'internet és l'escenari ideal perquè es cometin violacions dels drets humans. El govern iranià ha admès la mort de 2.000 persones en les protestes i s'espera que els Estats Units decideixi aquest mateix dimarts alguna acció contra la república islàmica.