“Amb 67 vots, hem elegit nou president. Vull felicitar Talat Xhaferi”. Amb aquestes paraules, pronunciades pel socialdemòcrata Zoran Zaev, començava una onada de protestes de centenars de manifestants que va iniciar-se als voltants de la Cambra i va finalitzar dins la mateixa institució, just després de la votació del nou president de la cambra macedònia.

El resultat va ser d’un cúmul d’agressions que van acabar amb el mateix Zaev sagnant pel front i un panorama de sang i vidres per terra. Els incidents van acabar amb els antiavalots controlant la situació i 9 ferits, 4 d’ells parlamentaris.

Què ha passat?

El Partit Socialdemòcrata i tres formacions d’ètnia albanesa es van aliar per elegir com a president de la Cambra un membre albanès, una minoria ètnica del 25% de la població del país.  

Segons el partit que governa en funcions, el conservador VMRO-DPMNE, l’elecció representa un “cop d’estat”. El seu líder i antic primer ministre del país, Nikola Gruevski, tot i estar en contra de l’elecció, ha condemnat la violència i ha demanat rebaixar la tensió. Segons Gruevski, “no s’han d’acceptar les provocacions dels socialdemòcrates” i ha afirmat que s’hi oposarà a través de mecanismes “legals, polítics i democràtics”.

 

El president del país, Gjorge Ivanov, es nega a donar el poder a la coalició dels socialdemòcrates amb els albanesos per por a perdre la integritat del país i culpa el primer ministre albanès, Edi Rama, d’estar-hi al darrere.

Els socialdemòcrates i els partits albanesos haurien arribat a un acord per dotar de més drets la minoria albanesa al país i fins i tot s’havia especulat amb la creació d’un gran Estat albanès. Entre les demandes per augmentar els seus drets hi hauria convertir l'albanès en segona llengua oficial, uniformes policials amb inscripcions bilingües, resoldre el conflicte amb Grècia pel nom de Macedònia i una separació ètnica del pressupost nacional.

En les anteriors eleccions anticipades de l’11 de desembre, els conservadors van guanyar per només dos diputats, per davant dels socialdemòcrates. Davant la ineficàcia dels primers per pactar amb altres partits, els segons ho han fet amb la minoria albanesa. 

La UE condemna els atacs

La responsable d'afers exteriors de la Unió Europea, Federica Mogherini, ha titllat els atacs contra l'oposició d'"inacceptables" i ha demanat contenció. La situació la podran esclarir aquests dies a Malta, on se celebraran diverses reunions informals entre els ministres d'exteriors de la UE i dels països candidats, entre els quals hi ha Macedònia. 

Per altra banda, el secretari general de l'OTAN, Jens Stolenberg, també ha condemnat la violència a través de Twitter. 

Fa poc temps, Rússia ja va criticar la ingerència d'ambdós organismes denunciant la pressió que exerceixen cap al president macedoni perquè accepti la coalició socialdemòcrata amb els partits albanesos. El Kremlin acusa els albanesos de voler crear una federació als països balcànics.