La Unió Europea ha aprovat finalment el paquet d’ajudes a Ucraïna després de mesos de bloqueig marcats pel veto d’Hongria, en un gir que arriba poc després de la derrota de Viktor Orbán a les eleccions nacionals. Els ambaixadors dels Vint-i-set han acordat aquest dimecres a Brussel·les donar llum verda al préstec de 90.000 milions d’euros per a Kíiv, així com al vintè paquet de sancions contra Rússia, una doble decisió que havia quedat encallada per la falta d’unanimitat. El desbloqueig s’ha produït en constatar-se que Budapest ja no manté el seu veto, imprescindible per modificar el pressupost comunitari, així com en un context marcat també per la reactivació d’infraestructures clau a Ucraïna, com l’oleoducte Druzhba, i després que altres països reticents, com Eslovàquia, hagin acabat retirant les seves objeccions.

Tot i l’aval polític dels ambaixadors, l’activació efectiva del préstec encara requereix un últim tràmit formal per part del Consell, que ha de validar-lo per procediment escrit, un pas que es preveu que es completi dijous. Un cop superat el procés, es podran començar a mobilitzar els primers fons cap a Ucraïna. Pel que fa al nou paquet de sancions contra Rússia, les mesures de caràcter econòmic s’aplicaran de manera immediata després de l’adopció oficial, mentre que les sancions individuals —com la inclusió d’oligarques i entitats en llistes negres— no entraran en vigor fins que els noms corresponents siguin publicats al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE).

El camí per al desbloqueig de les mesures no ha estat fàcil. Aquest mateix dimecres el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat que ja s’han completat les reparacions de l’oleoducte Druzhba, una infraestructura estratègica per al subministrament de petroli rus cap al centre d’Europa que havia quedat fora de servei després d’un atac. Segons ha explicat el mandatari, els treballs s’han dut a terme “tal com es va acordar amb la Unió Europea”, i permeten “reprendre el funcionament” de l’artèria energètica.

El gir, però, s’explica sobretot pel canvi polític a Hongria després de la derrota d’Orbán a les eleccions davant de Péter Magyar. Durant mesos, el govern de l’ultranacionalista havia mantingut una posició sistemàticament contrària a les iniciatives europees de suport a Ucraïna, bloquejant ajudes, sancions a Rússia i fins i tot negociacions pressupostàries a llarg termini. El seu alineament amb Moscou havia generat fortes tensions a Brussel·les, fins al punt que alguns socis comunitaris veien Hongria com un cavall de Troia del Kremlin. En aquest context, la qüestió de l’oleoducte Druzhba havia estat un dels principals punts de fricció amb Kíiv i una de les justificacions utilitzades per Budapest per mantenir el veto a qualsevol mesura favorable a Ucraïna.

El bloqueig hongarès va arribar a un punt crític quan Budapest va decidir frenar el desemborsament dels 90.000 milions d’euros destinats a cobrir les necessitats financeres de Kíiv, així com qualsevol altra iniciativa favorable a Ucraïna. Aquesta posició va suposar un trencament inèdit dels compromisos adoptats pels Vint-i-set en la reunió del desembre passat, i va provocar una forta reacció dins de la Unió Europea. Diversos líders van expressar el seu malestar, i el president del Consell Europeu, António Costa, va qualificar la decisió de “completament inacceptable”, advertint que cap estat membre té dret a desdir-se dels acords adoptats col·lectivament en el marc europeu.