S'obre un nou front en l'escàndol de les caceres de persones a Sarajevo durant la guerra de Bòsnia als anys 90. En el marc de la investigació oberta per la Fiscalia de Milà, el periodista croat Domagoj Margetić ha denunciat davant les autoritats italianes la presumpta implicació de l'actual president de Sèrbia, Aleksandar Vučić. L'informador ha assenyalat que el llavors jove Vučić va ser voluntari destinat en una de les posicions militars del setge a Sarajevo des de les quals s'haurien produït els tirotejos per oci contra població civil i sosté que en va ser partícip directe.
El periodista croat ha difós a les seves xarxes socials documents que, segons ell, provarien la presència del president serbi en aquesta zona en aquells moments. Quan Aleksandar Vučić era estudiant universitari va esclatar la guerra als Balcans. El 1993 es va afiliar al Partit Radical Serbi, ultranacionalista i d'extrema dreta. Va ser aleshores quan va acudir com a voluntari a visitar el setge serbi a Sarajevo. Un episodi de la seva vida que no és desconegut. Tanmateix, d'acord amb les noves acusacions, el seu grup va ser de caràcter paramilitar i va estar assentat al cementiri jueu de Sarajevo, un dels llocs preferits pels franctiradors per la seva posició elevada sobre la ciutat.
"Hi ha indicis seriosos que Vučić va participar personalment en els safaris humans i que va ajudar a proporcionar logística i assistència als caçadors estrangers", sosté el periodista croat que l'acusa. Aleksandar Vučić, que és president de Sèrbia des del 2017, va participar en un destacament dirigit pel comandant Slavko Aleksić, que hauria estat al citat cementiri jueu de la capital bosniana i ha estat acusat de cometre crims de guerra durant el conflicte als Balcans. L'acusació se sustenta en testimonis de la causa del Tribunal Penal de la Haia contra Radovan Karadžić, que va ser condemnat a cadena perpètua el 2019 com a màxim responsable polític dels crims de guerra a Bòsnia.
Rics de diversos països paguen per disparar a civils a Sarajevo
L'escàndol va esclatar aquest novembre, després de l'obertura per part de la fiscalia de Milà d'una investigació. La denúncia la van interposar l'escriptor i periodista italià Ezio Gavazzeni, l'exmagistrat Guido Salvini i l'advocada Nicola Brigida, juntament amb Benjamina Karic, que va ser alcaldessa de Sarajevo entre el 2021 i el 2024. Han recollit rumors sobre una macabra forma de turisme que han persistit durant anys a Bòsnia i Sèrbia: un nombre encara indeterminat de persones pudents de diversos països van pagar entre 80.000 i 100.000 euros per participar en caceres humanes a civils per oci durant el setge a Sarajevo, un preu que pujava si es disparava a nens.
El perfil que dona la denúncia és de persones pròximes a cercles de l'extrema dreta i amb passió per les armes que exhibien en camps de tir o excursions de caça, i que buscaven adrenalina de forma “sàdica”. Entre els testimonis que estan preparats per declarar hi ha un exoficial d'intel·ligència bosnià, que està disposat a relatar el que li va explicar un presoner de guerra serbi capturat: el transport dels “caçadors” des de Belgrad. El testimoni que recull la denúncia afirmava que, com a mínim, hi van participar un home de Torí, un de Milà i un de Trieste. Tanmateix, les autoritats segueixen estirant el fil i s'ha apuntat a ciutadans alemanys, francesos, russos, canadencs, nord-americans i espanyols. L'eurodiputat dels Comuns Jaume Asens ha presentat aquest dimecres una denúncia a la Fiscalia espanyola perquè investigui si hi ha ciutadans implicats en aquests safaris.