El president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmoud Abbas, ha dictat un decret presidencial que convoca eleccions palestines en els pròxims set mesos, que podrien fer tornar els palestins a les urnes per primera vegada des de l'any 2006.

El mandat de quatre anys d'Abbas (85 anys) expirava l'any 2009, i des de llavors ha promès en diverses ocasions convocar eleccions presidencials i legislatives, però els intents van fracassar perquè els seus rivals islamistes de Hamàs no n'acceptaven els termes. 

Segons el decret, els palestins de tots els territoris de Jerusalem Est, Gaza i Cisjordània aniran a les urnes el 22 de maig de 2021 per votar al Consell Legislatiu Palestí. El dissabte 7 de juliol votaran el president de l'Autoritat Palestina, càrrec que ocupa Abbas des del 2004, i el 31 d'agost votaran el Consell Nacional Palestí, organisme vinculat a l'OAP. Hamàs, que controla el govern de Gaza, ha emès un comunicat donant suport als comicis.

Les últimes eleccions presidencials van provocar una lluita descontrolada per controlar la franja de Gaza. Es van celebrar l'any 2005, després de la mort de Iàsser Arafat l'any anterior, i els comicis els va guanyar Abbas. Les darreres eleccions legislatives palestines es van celebrar el 2006, i les va guanyar Hamàs. Però llavors el moviment Fatah d'Abbas es va negar a renunciar al control de les institucions, i això va desencadenar una ferotge lluita interna. Hamàs va expulsar Fatah de la franja de Gaza, i aquesta es va centrar a Cisjordània amb una decadència del legislatiu palestí i un reforçament del poder de la presidència.

Fins a arribar a les eleccions, encara hi ha elements decisius per decidir, com quin serà el paper de l'autoritat electoral. A més hi ha el problema de la presència de Hamàs a Jerusalem Est si volgués fer campanya, perquè Israel la considera un grup terrorista que ataca les localitats frontereres amb Gaza.

Alguns observadors són escèptics i adverteixen que els reiterats intents de reconciliació entre les faccions palestines no han arribat mai a tenir èxit i la fragilitat dels acords podria deixar en paper mullat la convocatòria electoral, com ha succeït en ocasions anteriors.