Aviat farà una setmana que a Texas es va tombar la possibilitat de bloquejar la llei que prohibeix l’avortament fins i tot en les situacions més extremes. El fet que el Tribunal Suprem tingui majoria conservadora -la qual cosa va fer saltar les alarmes dels més progressistes després de l’últim fitxatge de Trump; la ultraconservadora Amy Coney Barret- comença a tenir el seu efecte. Es va avalar la llei més restrictiva del país en relació amb l’avortament amb una votació 5-4, amb només un vot conservador decidit a bloquejar la llei.

Així doncs, el Tribunal Suprem va permetre l’entrada en vigor de la Senate Bill 8, que restringirà l’avortament a l’estat de Texas a nivells que semblen ficticis en ple segle XXI. Després que diverses clíniques que practiquen aquesta intervenció advertissin en sol·licituds de mesures cautelaríssimes d’emergència del perill que suposarien les conseqüències d’aquesta llei aprovada al maig, feia falta la decisió -ja presa en negatiu- del Tribunal Suprem sobre les mateixes.

Imagen1

Font: CNN

No es podrà avortar a partir de les sis setmanes d’embaràs, la qual cosa sembla que sol coincidir amb el primer cop que es detecta el batec del cor del futur nadó. El dret a l’avortament s’ha limitat a aquest període de temps, tot i ser el moment en què la majoria de dones s’assabenten que estan embarassades, com a molt aviat. A més, això infringeix en tot cas la regulació federal vigent. Aquesta estableix, a partir de la sentència Roe versus Wade del Tribunal Suprem del 1973, que es permet l’avortament fins que el fetus pot viure fora de l’úter, la qual cosa equival al voltant de les 22 a les 24 setmanes de gestació.

Així doncs, ni en cas d’incest ni de violació no hi hauria una excepció. I no només això, sinó que la llei prohibeix als funcionaris estatals la seva aplicació permetent, en canvi, que qualsevol ciutadà pugui presentar demandes a tots aquells individus o clíniques que ajudin a les embarassades que desitgin avortar, ja sigui econòmicament, en assessorament, en transport o en qualsevol sentit. Aquests denunciants, si guanyen, podran ser compensats amb fins a 10.000 dòlars.

La situació, però, encara que a Texas s’hagi materialitzat, no és preocupant exclusivament en aquest estat. Encara que la major part dels nord-americans considera que l’avortament hauria de ser legal en la majoria o en gran part dels casos, els pro-vida tenen una oportunitat de tombar la llei vigent a l’Estat per primer cop després de gairebé 50 anys. De fet, n’hi ha alguns que encara voldrien anar més enllà, trobant el seu objectiu en el ple reconeixement legal de la personalitat del fetus.

Als moviments pro-vida se’ls presenta aquesta oportunitat degut a que el Tribunal Suprem, de majoria conservadora, sembla ara ser un adversari i no un representant d’allò pel qual els americans en general apostarien, que és un accés a una salut reproductiva en tota la seva integritat. A més, tants anys de control republicà a Texas unit a l’interès creixent per l’avortament per part de la població -sobretot cristiana- dels Estats Units havia de culminar en aquesta profunda divisió amb relació a la interrupció de l’embaràs. I segurament no s’aturi aquí, ja que altres estats de color vermell és molt possible que decideixin prendre el mateix camí que l’estat texà, ara que hi veuen la possibilitat. De fet, el líder del Senat de Florida va expressar que consideraria una llei similar per al seu estat.

 

Imagen2

Font: Fox News

En el cas dels texans, és el 32% que vol veure lleis contra l’avortament més restrictives, mentre que el 37% les hi vol menys. Però aquest gairebé empat es reflecteix -encara que molt més subtilment- també a la resta del país amb un augment notable els últims anys del moviment antiavortament.

 

No és inusual trobar convocatòries a esdeveniments i concentracions antiavortament, marxes i inclús trobades d’homes que se senten irats i enrabiats per haver posat fi a embarassos. També les esglésies en són grans patrocinadores i apareixen cartells publicitaris denunciant l’avortament -inclús a les cartelleres de les autopistes- amb imatges molt explícites. Però el més preocupant són els anomenats centres d’embaràs en crisi, que són clíniques que, de la mà d’organitzacions i iniciatives en contra de l’avortament, ofereixen serveis, assessorament, proves, ecografies, subministraments o classes de criança de franc per tal d’evitar que la dona acabi decidint interrompre l’embaràs, considerant aquesta l’alternativa.

No és només que aquestes clíniques antiavortament siguin enganyoses molts cops, sinó que sovint evadeixen molts dels passos que cal dur a terme per tal de gestionar un embaràs. El cas és que n’hi ha moltes més que no pas clíniques d’avortament, la qual cosa demostra com s’han mobilitzat segons quins sectors en contra de l’avortament. De fet, a Texas hi ha només 24 clíniques d’avortament, que segurament aniran tancant a partir d’ara, amb l’aprovació d’aquesta llei.

Un altre dels problemes que sorgeixen en aquest sentit, més enllà del tancament de les clíniques d’avortament, és que, si no poden avortar legalment al seu estat, moltes dones buscaran altres vies per a fer-ho. Hauran de recórrer a mètodes poc segurs, il·legals, a les píndoles que es venen per internet assumint cert risc legal o bé hauran de viatjar fora dels Estats Units. Si bé és cert que també poden simplement viatjar fora de Texas, alhora això acabarà topant amb un límit, ja que les clíniques d’altres estats no podran assumir tota la càrrega de la resta d’estats amb més restriccions, i encara menys si van augmentant.

El mateix president dels Estats Units, Joe Biden, i la vicepresidenta Kamala Harris, van mostrar el seu rebuig a la llei, que consideren extrema i que vulnera els drets constitucionals de les dones, tot i la seva fe catòlica. La secretària de premsa del govern, Jen Psaki, va deixar clara en una roda de premsa la posició contrària a la llei de la Casa Blanca. La decisió, però, aquest cop pertany al Tribunal Suprem i el govern demòcrata, per desgràcia, no hi té res a dir.
 

Aquesta llei texana s’uneix a la proposta que es va tirar endavant a les dues cambres que van limitar la capacitat de votar que afecta als no blancs i a la normativa que permet dur armes a sobre i en públic, sense prèvia llicència o entrenament.