En les darreres setmanes, set candidats del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) han mort abans de les eleccions convocades per al pròxim diumenge 14 de setembre a l'estat més poblat del país, Rin del Nord-Westfàlia, amb 18 milions d'habitants. L'últim candidat que ha mort ha estat Hans-Joachim Kind, candidat directe a Kremenholl, un districte al sud de Remscheid. Segons ha informat el partit, l'home de 80 anys, ha mort per causes naturals després d'una llarga malaltia. Les morts tan seguides han despertat dubtes i teories de la conspiració a les xarxes, malgrat que les autoritats policials han reiterat que no existeix cap rastre de violència en cap dels set casos registrats fins al moment. Des del Ministeri de l'Interior també lluiten per frenar aquesta idea i subratllen que altres partits, com Els Verds o els Socialdemòcrates, han perdut candidats durant les últimes setmanes. En total, prop de 20.000 persones es presenten a càrrecs públics en aquest procés electoral.

Morts consecutives

La mort de Wolfgang Seitz als 59 anys es va anunciar el 21 d'agost; la ciutat de Blomberg va anunciar la "desafortunada mort" de Ralph Lange, de 66 anys, el 27 d'agost; la ciutat de Bad Lippspringe va dir que Stefan Berendes, de 59 anys, "va morir inesperadament" el 28 d'agost; i la ciutat de Schwerte va anunciar que Wolfgang Klinger, de 71 anys, va morir "inesperadament" el 19 d'agost. El vicepresident estatal de la branca de Rin del Nord-Westfàlia de l'AfD, Kay Gottschalk, també ha confirmat a Político la mort de Hans-Joachim Kind, i dels candidats suplents René Herford i Patrick Tietze. En una entrevista aquest dimarts al diari alemany Welt, va rebutjar les especulacions sobre que s'estava produint un joc brut. "Investigarem, per descomptat, aquests casos amb la sensibilitat i la cura necessàries", però va ressaltar que "no hi ha cap indici que els morts siguin resultat "d'assassinat o res similar". Les fonts policials consultades per l'agència DPA confirmen que les primeres quatre morts es van deure a causes naturals o no se n'ha divulgat el motiu per privacitat; les dues restants es troben en situació semblant. Les morts han provocat que les ciutats afectades hagin invalidat els vots anticipats i s'afanyin per reimprimir les paperetes abans dels comicis. 

Des de les eleccions federals el febrer, l'AfD és el segon partit més gran d'Alemanya, i el mes de maig va ser classificada per l'agència nacional d'espionatge com a organització extremista de dretes i advertia que suposava una "amenaça per a la democràcia". Finalment, aquesta qualificació va quedar suspesa després d'apel·lar al tribunal. Tanmateix, en tres estats de l'est del país, les seves associacions encara figuren com a extremistes. Les teories de la conspiració es van veure alimentades per la copresidenta de l'AfD, Alice Weidel, que fa només uns dies, després de la mort d'un quart candidat, va assegurar a les xarxes socials que el brot era "estadísticament impossible". 

Aquestes morts es produeixen en un moment en què l'AfD ha crescut a les enquestes, i a Rin del Nord-Westfàlia on sembla que creix més aquesta força, on passa d'un 5,4% dels vots el maig del 2022, fins a un 16,8% a les eleccions del febrer. La seva creixent popularitat arriba quan tots els principals partits descarten unir-s'hi en una coalició governamental. Tots els partits a l'esquerra de l'AfD l'han qualificat de grup extremista i fins i tot han demanat il·legalitzar la formació. Una amenaça que Alice Weidel va arribar a comparar amb les polítiques del règim nazi d’Adolf Hitler. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!