Els 4 possibles substituts del primer ministre francès més breu des de la Segona Guerra Mundial

Aquest dimecres l'Assemblea Nacional francesa ha aprovat  la moció de censura contra el primer ministre Michel Barnier, convertint-lo en el cap de govern francès amb el mandat més breu des de la Segona Guerra Mandial. L'executiu més efímer de la cinquena república haurà de dimitir en els pròxims dies i gestionar mentrestant no es nomena un successor.

Un nou mal de cap per Emmanuel Macron, que ja ha començat a confeccionar una llista de possibles candidats, i comencen a circular diversos noms per al càrrec de primer ministre, que van des de ministres de l'actual govern com Sébastien Lecornu o Bruno Retailleau, fins candidats independents per buscar captar el suport de l'extrema dreta, o en el costat contrari, seduir a la coalició d'esquerres. Ara per ara, això sí, tots els candidats amb més números compleixen un perfil: tots són homes.

Sébastien Lecornu, l'home fidel a Macron

Ara per ara el nom de Sébastien Lecornu és el que més apareix a les travesses per ocupar Matignon. Al Govern des que Macron va accedir a l'Elisi el 2017, ha ocupat les carteres de Transició Ecològica, Comunitats Territorials, Ultramar i després Defensa. El seu nom ja va sonar per succeir a Gabriel Attal a l'estiu, i des de l'elisi se'l veu amb bons ulls perquè no té directament en contra al Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, clau a l'hora de aconseguir el suport dels seus 124 diputats. Antic membre dels Republicans, manté bona relació amb el grup de la dreta republicana a l'Assemblea nacional.

Bruno Retailleau, l'home més a la dreta

El ministre de l'Interior, de la dreta més conservadora, té un perfil que agrada Emmanuel Macron, segons La Tribune. El cap de l'Estat, el considera "fiable" i "respectuós amb les institucions", tot i que tensa les relacions amb l'ala esquerra del macronisme per les seves expressions més radicals i conservadores. Conegut per haver sigut opositor al matrimoni igualitari, va liderar la batalla al Senat francès per incloure l'avortament a la Constitució.

François Bayrou, el candidat que sempre torna

Amb una dilatada carrera política, ha estat diverses vegades ministre i candidat a l'Elisi. Entre els favorits de Macron des d'un inici, parteix amb l'avantatge, ja que és considerat "compatible" amb Le Pen, a qui va donar suport a les presidencials del 2022. El nom d'aquest centrista, president de Moviment Democràtic, és un dels que sempre torna en moments d'incertesa a França.

Bernard Cazeneuve, el favorit de l'esquerra

No és la primera vegada que el nom de l'antic primer ministre de François Hollande es proposa per a aquest càrrec. Des de l'esquerra, veuen opcions en el seu govern, que consideren més estable que el del defenestrat Michel Barnier. A Macron no li acaba de convèncer perquè tem que l'exsocialista sigui rebutjat per la dreta i l'extrema dreta, i no compra que sigui el primer ministre que li aporti l'estabilitat que tant busca, donada l'aritmètica de l'assemblea.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!