Javier Milei compleix aquest dimarts 100 dies de mandat a l'Argentina. Un mandat ple de confrontació i ajustos econòmics que s'han dut a terme després que guanyés les eleccions amb un discurs agressiu per acabar amb la casta. Va arribar al poder el passat 10 de desembre, imposant-se a la segona volta a l'aleshores ministre d'Economia, Sergio Massa, amb un 56% dels suports. Avui, tot i l'ajust econòmic que afecta especialment les classes mitjana i baixa, com l'eliminació de subsidis, devaluació de la moneda oficial, pèrdua del poder adquisitiu dels sous, inflació alta, sembla que encara continua amb un suport alt. El president té un suport del 53,6% i negatiu del 42,1%, segons un estudi de Giacobbe & Asociados. El seu estil i la manera de gestionar les xarxes socials el va impulsar en la política argentina.
Per a l'analista Jorge Arias, de la consultora Polilat, el que va passar a Argentina va ser un altre símptoma més de la "insatisfacció que hi ha amb la democràcia a tot el món". "Aquell cansament, aquest tedi d'insatisfacció, la gent va buscar expressar-ho amb un 'outsider' que vingués a posar del costat del tall de la serra mecànica la casta política", ha indicat a Efe en referència a l'objecte amb què Milei escenifica el seu ajust. Però la gent "s'imaginava del costat del mànec de la serra mecànica" i, amb l'ajust de Milei, va comprovar "que estava del costat de les dents de la serra mecànica", ha afegit.
Mesures polèmiques i gir de la política exterior
Els projectes estrella de Milei, la llei Bases i Punts de Partida per a la Llibertat dels Argentins i el decret de necessitat i urgència (DNU) han naufragat en el tràmit parlamentari, exposant la fragilitat institucional de La Llibertat Avança: amb 38 diputats, 7 senadors i cap governador (provincial), el partit ultradretà de Milei ha de negociar acords. A més, l'Executiu està enfrontat amb els governadors provincials, a qui l'1 de març Milei va citar per a un "pacte refundacional" de l'Argentina que s'ha de signar el 25 de maig, sota algunes condicions. El recent 'no' al DNU va tornar a tensar la corda. Diverses polèmiques a Casa Rosada van portar a lleus canvis al gabinet. Tot i això, l'última 'víctima' de la ira llibertària és la vicepresidenta, Victoria Villarruel, a qui alguns acusen d'agenda pròpia i de perjudicar els interessos de la formació.
Amb l'arribada de Milei, la política exterior ha virat: després de no permetre l'entrada de l'Argentina al grup d'economies emergents BRICS, ha triat els Estats Units i Israel com a far. Alejandro Rascovan, professor de Seguretat Internacional a l'Escola de Política i Govern, de la Universitat Nacional de San Martín, valora la nova diplomàcia com a "negativa, summament erràtica i conflictiva". "Hi ha un desmanegament de la política exterior que és enorme i que tindrà costos molt grans a futur. En el futur immediat, en l'àmbit comercial i en els vincles polítics; i a més llarg termini, en els temes estratègics", destaca Efe.