El president francès, Emmanuel Macron, va apostar aquest dissabte per una estratègia de seducció mitjançant els projectes de futur de París per a Nova Caledònia, encara que formalment no es va posicionar davant del referèndum d'independència que s'organitzarà el novembre en aquest territori. "França no seria la mateixa sense Nova Caledònia", va destacar Macron en un discurs a la capital, Noumea, al acabar una visita de tres dies en aquest arxipèlag del Pacífic marcada per moments de fort simbolisme, i amb la vista posada en aquest referèndum del 4 de novembre, que segons els últims sondejos guanyaran per avantatge els favorables a mantenir la unió amb París.

En el discurs, que va poder ser seguit a través de les xarxes socials el cap d'estat francès, Macron va insistir que no anava a prendre partit en aquest referèndum, perquè és responsabilitat únicament dels habitants de Nova Caledònia (uns 270.000 habitants) i perquè aquesta va ser la promesa en els acords subscrits el 1988 entre el llavors primer ministre francès, Michel Rocard, i els líders independentista i unionista del territori.

Alhora, va demanar que "no s'ha de fer que la història retrocedeixi" i, sobretot, va dedicar bona part del seu discurs a presentar com veu el futur d'aquest i del conjunt dels territoris francesos del Pacífic i de l'Índic, que totalitzen una població d'1,5 milions de persones.

Macron va assenyalar que "França és una gran potència de l'Índic-Pacífic" on té desplegats 8.000 militars i on són tres quartes parts del seu espai marítim, abans d'indicar que París té una estratègia econòmica i comercial que, entre altres coses, pretén aprofitar el replegament allà dels Estats Units.

El president francès també va reconèixer que, durant el període colonial, França va cometre "faltes i crims", encara que també "es van fer grans coses". Va assegurar que "mai no oblidarem els dolors de la colonització, amb la segregació dels canacos per ser canacos", amb referència als indígenes de l'arxipèlag, que constitueixen ara entorn del 40% de la població i suposen el gruix del vot independentista.

De fet, abans d'aquesta última estància a Noumea, el president francès havia passat per la petita illa d'Ouvea, on es commemorava una matança el 5 de maig de 1988 de 19 activistes canacos que s'havien atrinxerat en una cova amb gendarmes que havien pres com a ostatges. Quatre gendarmes també van morir en aquesta acció que va marcar un veritable punt d'inflexió en l'enfrontament dels canacos amb la població d'origen europeu, ja que va donar pas als acords de Matignon i de Noumea que van fixar el compromís de la celebració d'un referèndum d'independència en un horitzó de 30 anys.

Segons un sondeig publicat dijous passat per l'institut demoscòpic Scope, només un 22,5 % dels habitants de Nova Caledònia tenen intenció de votar en favor de la independència, mentre que el 59,7 % es decanten per fer-ho en contra.