“Aquest cava és del setembre del 2007”, em diu el comensal a la meva dreta. “Setembre del 2007”, emfatitza. “Què estaves fent tu, el setembre del 2007?”. Aprofitant que encara feia bo i que els exàmens eren lluny, probablement em vaig passar setembre del 2007 barrejant vi de saldo amb refresc de cola a la Torre del Sol, el parc de Sant Boi on anàvem quan fèiem campana. Ho penso, però no ho dic. Soc al meu primer tast de cava, i no vull que pensin que soc el que soc. Els anglesos en tenen una paraula, per a això: upstart.
El cava de 2007, però, no és pas el protagonista de la vetllada. Juvé & Camps ens ha convidat a tastar els seus Milesimé Parcel·laris, una nova col·lecció de tres escumosos: un xarel·lo, un chardonnay i un pinot noir. Les de 2017 i 2018 són les collites escollides per llençar aquesta sèrie, la matèria primera de la qual ha estat collida a les parcel·les l'Olivera, Rieral i Can Rius, ubicades a la finca d’Espiells. Uns caves, llegim a la nota de premsa, “amb un distintiu toc mediterrani i l’experiència de la centenària casa”.
Els anglesos, d’això, en diuen supermarket eglogue.
El tast era vertical, és dir: el xarel·lo, el chardonnay i el pinot noir estaven alineats perpendicularment, i el procediment a seguir era anar-los bevent alternativament, comparant-ne diferències i similituds, llegint-los en paral·lel, com els llibres acumulats sobre una tauleta de nit. Un tast vertical és com el poliamor: si vols accedir al plaer, saps que hauràs de fer certes gestions de més. Jo, del procediment del tast, me n’assabento quan ja és massa tard: la copa del xarel·lo i del chardonnay ja són buides, i vaig de pet a per la de pinot noir. No sé si els anglesos n’han encunyat cap terme. Wrong horizontal tasting, poder?
De sobte, els cambrers porten una ampolla diferent a les dels tres Milesimé Parcel·laris. Es tracta d’un gran reserva La Siberia. L’expectació a la taula és palpable. Es tracta d’un —altre— pinot noir, un escumós de color rosa pàl·lid amb matisos salmó. La impaciència s’estén pel menjador, en major mesura depenent de si ets o no ets dels primers a veure enrojolar-se la teva copa. Quan per fi el tastem, el comensal a la meva dreta s’aixeca la màniga del jersei. “Mira”, diu, “pels de punta”. Hair stand on end, en anglès.
Un tast vertical de cava és com el poliamor: si vols accedir al plaer, saps que hauràs de fer certes gestions de més
“Si haguessis de prendre alguna cosa en sortir d’aquí”, demano a la comensal de la meva dreta, “¿què prendries?”. La pausa és molt més curta del que has trigat a llegir aquesta frase. “Sincerament? Només arribar a casa me n’obriria una altra ampolla”. En deuen dir tast vertical per això: la celebració intrínseca als escumosos no pot fer altra cosa que anar cap amunt, acumulant-hi vidre, acumulant-hi suro. “N’escriuràs alguna cosa?”, em demana el comensal a la meva esquerra. No vull que pensin que soc el que soc, però en arribar a casa començo a escriure. Em serveixo una altra copa; irish courage, en diuen aquells.