És possible que molts de vosaltres us quedeu en blanc quan aneu a un restaurant i doneu una ullada a la carta de vins. Referències, noms, cellers, denominacions d’origen, varietats, anyades, preus… Molta informació i, possiblement, la majoria desconeguda.
Us heu preguntat mai què passaria si la carta dels plats fos tan detallada? Em sembla curiós com cap comensal dubta a demanar un plat de pernil o uns formatges sense tenir-ne, tot sovint, cap mena de coneixement. El pernil pot ser etiqueta blanca, vermella, verda o negra. Pot ser espatlla o pot ser pernil. Pot ser ibèrica o no. Té també diferents denominacions d’origen. Dels formatges, ni en parlem. Només a Catalunya hi ha 200 formatgeries, cadascuna elaborant-ne diferents tipus, amb diferents llets, curacions, etc. Però ningú creu necessària tenir tota aquesta informació prèvia en aquests casos, simplement es demana i es gaudeix.
Reconec que jo tinc un truc que mai falla: sempre vaig a restaurants que tenen amor pel vi
Doncs aquest és el primer consell: amb el vi heu de fer el mateix! No heu de tenir por de demanar un vi desconegut, i menys avui dia, on els cellers s’esforcen com mai en treure productes aptes per pràcticament tots els paladars. Reconec que jo tinc un truc que mai falla: sempre vaig a restaurants que tenen amor pel vi i, per tant, la seva selecció segur que serà cuidada. En aquests casos, l’elecció és molt senzilla, tot sovint ni em miro la carta. Parlo amb el/la sommelier, li explico quina idea tinc i li marco un pressupost. Sempre em porten 2 o 3 opcions per triar ben encertades. Si no teniu clar què us ve de gust, només heu d’anomenar un vi que us agradi i, a partir d’aquí, el/la sommelier farà la seva màgia.
No entraré en un tema que sempre genera controvèrsia, que és el preu del vi en el restaurant. Aquest seria un bon meló per obrir i que donaria per tot un altre article. El que us puc aconsellar és que us estireu una mica amb el preu. Trobareu diferència organolèpticament i de plaer entre un vi que costa 20 € i un que en costa 32 €. Si sou 4 persones compartint l’àpat, per molt pocs euros més, pujareu de nivell. Vivim en un país molt ric en cultura vinícola, per tant, sempre que sigui possible, demaneu vi de proximitat: us endinsareu molt més en el territori, descobrireu sorpreses i donareu una oportunitat als productors locals.
Sempre que puguem, escombrem cap a casa i triem vi català!
I ara aquí van uns consells bàsics, partint de la utopia que les cartes dels restaurants siguin plenes de vi català. Si us agraden els vins negres potents, escolliu una carinyena negra. Si us agraden més lleugers, no deixeu escapar cap trepat o sumoll. Si preferiu vins blancs amb cos, demaneu xarel·lo o garnatxa blanca amb criança i, si normalment beveu vins molt afruitats, busqueu-ne algun que en el cupatge porti muscat, segur que us encantarà.
No voldria oblidar-me de les bombolles. Si us agraden els escumosos frescos, decanteu-vos per un ancestral. I si les preferiu molt fines i delicades, escolliu un cava gran reserva o un Corpinnat. I bé, si us trobeu davant d’una carta amb les referències clàssiques espanyoles que tots sabem, aquí no necessiteu cap dels meus consells perquè us coneixeu aquests vins de memòria. Tot i això, acabaré demanant-vos que, sempre que puguem, escombrem cap a casa i triem vi català!