La taverna Maitea, en peu des de 1998, ja és tota una institució de la cuina basca a Barcelona. Van ser els pares d’en Nico Montaner, una llibrera i un especialista en màrqueting editorial, juntament amb una parella d’amics, els que van alçar la persiana i van insuflar vida a la llarga barra que encapçala l’espai i que sempre ha estat ben farcida de pintxos: de bacallà amb muselina d’alls, de galta de porc a la brasa, de botifarra de Perol, de truita de patates. I del més emblemàtic de totes les coses que es punxen i es mengen: gildes!

Taverna Maitea: més enllà dels pintxos

Però Maitea no són tan sols pintxos, tot i que cal reivindicar la practicitat i l’enginy d’aquest mos, que elimina la gana de manera ràpida i eficaç a qualsevol hora del dia en els extensos horaris de la taverna (de 13 h a 16:45 h i de 20 h a 23:45 h), cosa que saben molt bé els doctors de l’Hospital Clínic, just al costat, que entren i surten constantment. Trencant a la dreta i deixant enrere la barra s’obre l’àmplia sala on entaular-se a gust per menjar els plats icònics de la gastronomia basca, com ara la truita de bacallà (segurament, la millor de la ciutat), la xistorra d’Arbizu amb ous i patates, les potxas a la basca i les mongetes de Tolosa o els pebrots de Piquillo, aromàtics, dolços i viciosos. A més a més, brasa: conill, llonza, sardines. I encara: guisats com la galta de vedella, l’orella (servida amb ous ferrats).

Portada. Pintxo de bacallà amb muselina d'alls  – Maitea
Pintxo de bacallà amb muselina d'alls / Foto: Maitea

“M’agradaria que Maitea fos una taverna despreocupada on venir a menjar i a beure. Està pensada per compartir, per tal que vinguin grups d’amics i de família. Tenim producte de qualitat i de temporada, que el client de sempre ja espera i gaudeix, com la carxofa del Prat, la truita de calçots amb botifarra, els plats de bolets a la tardor i els de tomàquet a l’estiu, així com els lloms de sardina a la brasa sobre una torrada de pa amb tomàquet. Tot això ho oferim sense fer massa giragonses tècniques, a preus raonables per tal que se’n pugui gaudir còmodament i sense fer un gran dispendi", explica Montaner.

“No fem res massa sofisticat: ens agrada la part de la gastronomia més propera a l’alimentació, als menjars del dia a dia, a la nostra cultura”, reafirma en Nico

Montaner, que mai va pensar a prendre les regnes de Maitea, s’hi va veure avesat després d’acompanyar a la mare, que havia enviudat, uns quants anys, fent pinya amb els seus germans. Malauradament, va emmalaltir fatalment i Montaner se’n va fer càrrec, ara sense els germans però compartint tasques amb Belén Barrera. “Soc economista de professió, amb formació en ADE, ITM i PPRR. De cuinar i de vins, no en sabia res, de manera que vaig cursar cuina a l’escola Hoffmann i també vaig aprendre a tastar vins a l'acadèmia Outlook Wine, coneixements que vaig reforçar gràcies a tots els amics que són part del món del vi”. La carta de vins de Maitea mereix un paràgraf a part.

Vi 2  – Maitea
Selecció de vins / Foto: Maitea

Eclèctica, tal com la defineix el seu propietari, satisfà les necessitats de bodeguers i aficionats quan Barcelona acull fires i altres certàmens relacionats amb el vi. No és estrany que pels volts de la Barcelona Wine Week i l’Off The Record, entre d’altres, vegis una taula llarguíssima, ben parada i plena d’ampolles que els àvids que allí s’hi congreguen han paladejat (potser a cegues, per tal d’endevinar-les) entre croqueta i croqueta (tasteu aquesta tardor la de civet de porc senglar!). “En la qüestió dels vins, hi busco l’artesania i l’honestedat tal com ho faig amb els formatges, els embotits i les carns.

Pintxos de bacallà amb muselina d'alls  – Maitea
Una taverna basca de cap a peus / Foto: Maitea

"La selecció obeeix als meus gustos particulars, que van canviant, però intento cobrir tots els estils per tal que qualsevol trobi el seu vi. Sense tenir gammes molt altes, tenim de tot entre les 200 referències: vins senzills i d’altres que representen molt bé la zona, que transmeten el paisatge i fan viatjar. I també algunes sidres”, diu Montaner, que després d’un llarg dia de feina troba el temps per contestar aquestes preguntes passada mitjanit.