El restaurant Telefèric celebra a Barcelona el seu desè aniversari

La Maria i el Xavier Padrosa estan d’aniversari, celebren els deu anys del seu restaurant Telefèric de Barcelona, però també els trenta del Telefèric de Sant Cugat. Ells volen celebrar-ho amb la parròquia oferint-nos un menú que recull deu plats on repassen les elaboracions més emblemàtiques d’aquests deu anys d’existència, un plat per any. També tornaran a escena els coneguts pintxos del Telefèric, desapareguts de la barra d’un temps ençà.

Arribem al Telefèric, ens entaulem al final de la sala, al costat de la cuina. Ens dona la benvinguda la Maria Padrosa. El local és minimalista, blanc, i de les parets pengen litografies de Miró, Picasso, Chillida, també de Tàpies, de qui recordo ara mateix i no sé per què l’obra Pila de plats.

La Maria ens explica els inicis del Telefèric, la il·lusió dels seus pares quan van obrir el primer local l’any 1992. Ens confessa que ella mai hauria pensat que s’acabaria dedicant a la restauració, però, finalment i contra tot pronòstic, es va llançar a la piscina, obrint amb el seu germà un local a Barcelona i més tard tres als EUA.

Arrenquem amb alegria amb el pinxo de salmó fumat aromatitzat amb cremós de iogurt i oli de trufa i mel. La xef Aziza El Bachiri ens explica que ella és de la cultura de la mel i que el plat és de l’any de l’obertura, del 2012.

La torrada amb foie, senzillesa i perfecció

Obrim una ampolla de vi blanc seleccionat per a l’ocasió pels germans Padrosa a les bodegues el Corral i batejat amb el nom Raíces del Norte. Seguim amb la torrada amb foie caramel·litzat a la planxa amb confitura de nabius, on la senzillesa es converteix en perfecció. Fa uns mesos vaig trepitjar el bar Sport de Donostia, on considero que cuinen el millor pintxo de foie de la ciutat.

Ens van oferint diferents propostes, trobo molt destacable el ravioli d’ànec Pequín amb salsa de foie i el filet en flames. El farcit del ravioli és molt gustós. Ànec Pequín, ànec a la pequinesa, ànec pequinès o ànec lacat a l’estil Pequín, com li vulgueu dir. Els emplatats no ens deixen de sorprendre, alguns especialment atractius i creatius. “La cuina també entra pels ulls”, ens comenta l’Aziza.

Obrim un Tempranillo reserva del 2017 de la selecció dels germans, de color picota, bona acidesa, amb cos, amb sensacions finals llargues, agradables i persistents. Fem un petit descans per assaborir el vi i continuem amb el taco de tonyina amb guacamole, maionesa de chipotle i ceba cruixent, tapa guanyadora el 2019 i el 2020 al Tast a la Rambla, bo i deliciós. De tacos, n'hi ha tants com restaurants on es cuinen.

Acabem amb les postres, tres petites delícies: una minitorrija caramel·litzada amb gelat de llet merengada, un minipastís de formatge amb fruits vermells i una mini carrot cake amb gelat de vainilla i cafè.