Fa pocs mesos sortia publicada la notícia que el Bar Bauma tancava les portes per renéixer amb nous aires. Més moderns, renovats, nous aires i tocs diferents, però amb els mateixos plats tradicionals i lluitant per no perdre l'essència que va enamorar els barcelonins dels anys 80 i 90. Un repte difícil que jo no puc valorar per no viure aquella època, però que sí que puc confirmar amb les tapes i els plats casolans de tota la vida que conformen una carta molt breu, però amb ofertes de tots els colors i per a diferents gustos.
Bar Bauma: tapes i un menú molt econòmic
Les tapes, els verds i els lleugers, les cassoles, els plats principals i les postres conformen una carta atractiva i uns preus que sorprenen positivament uns ulls acostumats a topar-se amb barbaritats insultants de preus per allò que elabora ara tothom i que, no ens enganyem, tampoc paga la pena. El nou Bar Bauma, carrer de Roger de Llúria, núm. 124, tot i ser un espai reestrenat des de fa poques setmanes eludeix les incorporacions massives, constants i avorrides que tots els nous locals 'gastro' de la ciutat copien en massa a les seves cartes. Un miratge il·lusionant, certament i tristament.
Així doncs, començo rellegint i de seguida m'omple la satisfacció que em trobo davant d'un lloc que no pretén ser la nova revolució, sinó un lloc on poder degustar les tapes de tota la vida, plats que cuinen les àvies a casa seva i les tres o quatre postres de tota la vida que té l'amo de qualsevol local no-sibarita. Això, tan senzill, simple i bàsic, és fonamental i clau per diferenciar-se de tantíssims establiments insípids i anodins. L'espai facilita aquests aires de comoditat i naturalesa, unes parts conformes per tan sols tres quadres i una màquina d'escriure que et dona la benvinguda, juntament amb una cuina oberta que sempre és de bon veure. Les taules de fusta artificial, senzilles i còmodes, es distribueixen en un espai ben orquestrat sota la comparsa d'una música un pèl elevada, però que acompanya perfectament i es mimetitza amb els plats que els comensals poden tastar.
Això, tan senzill, simple i bàsic, és fonamental i clau per diferenciar-se de tantíssims establiments insípids i anodins: els tenebrosos locals sibarites
Musclos al vapor, croquetes de pernil, els calamars a l'andalusa, l'ensalada russa, les anxoves del Cantàbric, la truita de patates i més platets que estructuren unes tapes de tota la vida (i com les hem trobat a faltar!). Menció especial per a les croquetes de gorgonzola que gaudien d'una lava sublim en forma de formatge calent (això sí, ves de pressa a menjar-les) acompanyades d'una mena de quètxup en forma de melmelada deliciosa.
El toc verd i saludable del Bauma l'aporten els plats verds i lleugers com la crema de porros, l'hummus de llenties o la fantàstica amanida de créixens, magrana i formatge de cabra. Aquesta última em crida molt l'atenció i la sort s'ajunta amb l'atzar, ja que el plat no decep. Una mica embafador, potser per l'excés monòton de les fulles d'espinacs, però que esquiva magistralment amb el formatge i els condiments que l'amaneixen. Una prèvia lleugera que dona pas a les cassoles històriques de les nostres àvies: fricandó de vedella, macarrons de l'àvia, mandonguilles amb sípia o l'ou estrellat amb sobrassada o pernil. Plats clàssics que, probablement, no són excelsos, però alhora tens la certesa que tampoc decebran. I la confirmació d'això se suma a uns preus que no passen dels 12 euros, i a molts altres restaurants te'n cobren entre 16 o 20 per fer exactament el que fa tothom, i amb menys qualitat.
La grata experiència finalitza amb les hamburgueses de bolets o de rocafort, el steak tàrtar de la casa, els daus de filet al pebre o el calamar nacional a la planxa. Les postres les conformen el cheesecake, la crema catalana, el flam casolà o uns sorprenents xurros amb xocolata, inesperats per trobar-se a les postres i poder-los menjar després d'un àpat excel·lent i contundent. El servei format per pocs cambrers, atén amablement i sense error les taules de l'interior, però també un petit espai exterior per contrarestar les onades de cadenes que omplen la capital catalana. Llarga vida a les tapes i plats catalans i nacionals de tota la vida!