El menú degustació és un format gastronòmic molt habitual en restaurants refinats d'alta cuina. Alguns tenen plats exòtics i d'altres cuinen amb producte de proximitat. Però hi ha pocs restaurants que tinguin una oferta com la de l'Imprevisto: cuina sofisticada, en un local senzill i feta amb el toc personal de quatre joves que no deixen de sorprendre. Una manera diferent d'entendre la gastronomia que amaga, en cada àpat, un seguit de plats imprevists.
Cuina secreta
El dia que hi anem a dinar, l'Imprevisto obre portes puntual a dos quarts de dues. Entrem i seiem a taula, darrere de l'altra parella que dina al restaurant. Des de fora, l'establiment sembla sofisticat, amb unes cortines gruixudes que cobreixen els vidres que donen al carrer —al més pur estil Via Veneto. Un cop a dins, però, el restaurant és senzill i auster. El terra és de parquet i a les parets blanques hi pengen alguns quadres i elements decoratius singulars, com els gerros en forma de vaca que criden l'atenció damunt la taula. Al fons, una petita barra dona pas a la cuina que s'ubica a la part de darrere del restaurant.
La gràcia de menjar a l'Imprevisto és que no saps què menjaràs
La gràcia de menjar a l'Imprevisto és que no saps què menjaràs. Quan truques per reservar, has de comentar al·lèrgies, intoleràncies o ingredients que no t'agradin i l'equip del restaurant, amb els xefs Luca Pinna i Raffaele D’Avico a la cuina, elaborarà un menú únic i especial que no coneixeràs fins que te'l serveixin a taula. Una experiència ben curiosa que s'acompanya de producte de qualitat.
Un menú singular
A l'Imprevisto pots fer el menú curt (7 passos i 47 €) o el llarg (10 passos i 65 €). Ens recomanen el llarg i comencem l'àpat amb un parell d'entrants per fer boca. El més curiós és l'ostra sense closa, servida en un plat amb forma d'ostra. Un aperitiu exquisit servit d'una manera molt divertida. Entre els plats principals -que no sabem què són fins que no arriben- destaquen el peix del dia i el magret d'ànec. Dues preparacions que, com gairebé tots els del menú, venen servits amb una salsa ideal per sucar-hi pa. Un pa que porten del Forn Sant Josep, una fleca artesana que porta en funcionament des de l'any 1913 al barri. Per postres, ens sorprenen amb un cremós de gianduja amb cruixent de fruits secs.
El maridatge, però, no ens va acabar de fer el pes. La feina del sommelier, Alberto Jaime León, i la cap de sala, Isabella Vivarelli, és correcta, amb les explicacions justes i a més en català. Una experiència diferent, jove i amb futur que de segur s'acabarà consolidant a la ciutat.