“El dia no ha anat massa bé. He perdut una cosa de la feina i no la trobo per enlloc. On deu ser?”. Això m’explicava un amic, una mica tens i una mica mortificat, tot just asseure’ns a la barra de El Vaso de Oro. Però quan feia el primer glop de cervesa i el primer tast d’amanida russa, ja s'havia oblidat de tot. Aquesta és la màgia que tenen els bars i restaurants que són tot plaer, que van com la seda, que són prou informals per a relaxar-nos, però que donen un servei òptim, veloç i amable. I tal que així és El Vaso de Oro, una veritable icona de la ciutat de Barcelona.
De El Vaso de Oro se’n podria escriure un llibre. Fa 64 anys que està en peu al barri de la Barceloneta, tirant les millors canyes de la ciutat que entusiasmen fins i tot aquells que no tenen costum de beure’n. Són ja tres generacions familiars que atenen rere la barra d’aquest local estret on sovint la gent menja dempeus perquè tots els tamborets ja són plens, tal és la fama de les seves tapes. Aquest vespre d’abril no ens perdem els clàssics, que per algun motiu ho són: han passat la prova més dura de totes, la de seguir agradant a tots els públics dècada rere dècada.
Quan veus servir una cervesa a un dels cambrers de El Vaso de Oro [...] recordes aquella precisió del químic que té un erlenmeyer a les mans, i penses que l’art de tirar bé una canya és ben real i ben viu en aquest lloc
Una d’aquestes tapes mítiques és l’amanida russa (5,30 €), que serveixen amb pa de motlle fregit i bastonets de pa. Em consta que l’atractiu d’aquest pa fregit és fort, i sé que quan se somia amb El Vaso de Oro, aquests triangles daurats tan simbòlics apareixen recurrentment. És densa per la bona quantitat de tonyina que hi duu, i per això agrairia una mica més de temperatura, que la faria guanyar en melositat. Els seitons en vinagre (5,90 €), amb un bon toc de pebre vermell, carnosos, ben marinats, no poden faltar quan se surt de tapes, i posen aquella frescor i acidesa tan característica que obre la gana i fa baixar a ritme vertiginós la flauta de cervesa (3,60 €), que mereix un paràgraf a part.
Perquè aquí la cervesa és la protagonista –no en va, El Vaso de Oro és una cerveseria, i el seu nom fa referència al color de l’or que omple gots de flauta, filo i gerres al llarg de la barra. Confirmen que tenen vuit aixetes de cervesa fetes pels propietaris, entre les quals es compten una clàssica, una pilsen, una negra, una barreja a parts igual de les dues i una IPA. Quan veus servir una cervesa a un dels cambrers de El Vaso de Oro, enfundat en una jaqueta blanca, impol·luta, amb els botons i les xarreteres daurades a les espatlles, recordes aquella precisió del químic que té un erlenmeyer a les mans, i penses que l’art de tirar bé una canya és ben real i ben viu en aquest lloc.
A El Vaso de Oro fan diversos entrepans amb pa de motlle i l’històric és l’anomenat El Granjero
A El Vaso de Oro fan diversos entrepans amb pa de motlle i l’històric és l’anomenat El Granjero (9 €), amb pernil dolç, formatge, enciam, tomàquet, ou i maionesa. Va ben carregat i el pa ha estat generosament untat de mantega per tal de fer-lo cruixent i sucós. Per acabar, el filet amb foie i tot de ceba caramel·litzada per sobre (33,10 €), el seu plat estrella que s’ho val tot i més, que val la pena demanar poc fet perquè la carn tendra es desfà gairebé al ritme del fetge d’ànec, i va òptimament salat per tal que la dolçor de la ceba no embafi.
Cal passar sovint per El Vaso de Oro i cal portar-hi als neòfits perquè entenguin com era l’hostaleria de la ciutat, perquè sàpiguen què ens agrada i quin és el nostre estàndard, perquè entenguin què ens fa orgullosos i ens satisfà l’ànima i el paladar, i també el pensament, cada cop que recordem com hem estat de feliços recolzats sobre una barra com aquesta, compartint i xerrant, i fent la vida viva, que és el que realment importa.