L'Eixample Esquerre és un barri de Barcelona força extens que compta amb galeries d'art, cafeteries selectes i botigues de luxe als seus carrers. Però també hi ha diversos restaurants que són coneguts no només al barri, sinó a tota la ciutat. Uns locals amb història i carisma que no passen gens desapercebuts i gaudeixen d'una àmplia i fidel clientela.
El Gelida, ressenya de Víctor Antich
El Gelida és un bar amb molts anys a l'esquena. Anar-hi significa endinsar-se en un viatge en el temps. S'hi pot trobar un tipus de menjar casolà de cuina mediterrània i plats de cullera. Tot i que el menjador no és petit, tenen una fantàstica terrassa a l'exterior per gaudir dels dies de sol i bona temperatura. Això sí, ves-hi amb temps perquè no fan reserves. No tenen menú, solament carta escrita a la pissarra. Els plats "estrella" són la vedella guisada que fa 74 anys que la preparen i el cap i pota, per a mi un dels millors de la ciutat. De fet, en preparen uns 12 quilos diaris. També la tripa, el bacallà a la llauna, els ous de Calaf ferrats i amb bacó i el fricandó.
Els dimarts i dijous fan arròs a 3,80 € el plat i, els dimecres, canelons. Per tant, una bona relació qualitat-preu, ja que els plats surten entre 4 i 7 €. Pots fer un bon àpat per menys de 15 €. El propietari és l'Albert, transmet bonrotllisme a treballadors i clients. Hi ha un bon vi, doncs, és una bodega. Tothom beu el Priorat sec que tenen en bota servit en porró. El vermut és excepcional. En definitiva, el Gelida és molt recomanable.
📍 C/ de la Diputació, 133
Bar Malasang, ressenya de Pep Antoni Roig
El Malasang és un d'aquells descobriments que, de tant en tant, et regala Barcelona, contra tot pronòstic. Un restaurant amb més aires de bar on quedar en una primera cita, però que, miraculosament, ofereix un menú de migdies senzill, divers i excel·lent. I el millor de tot: per menys de 13 €. Ara que fins i tot els bars de tota la vida fan menús que no baixen dels 11,50 €, el Malasang ofereix el mateix, però amb gastronomia de qualitat, plats tradicionals amb un toc delicat i, a més, en un espai on no has de passar per la dutxa i la tintoreria després de les postres, ja que no hi ha ni rastre d'olor de fregit. Una petita pausa dins la petita pausa dels migdies, com deia l'anunci. Un petit miracle que, afortunadament, és cent per cent real.
📍 C/ del Comte Borrell, 148
Restaurant Ponsa, ressenya de Toni Piqué
El Ponsa és un restaurant obert als anys 40 del segle XX sobre un antic celler de finals del segle XIX. Ambient de fonda, una barra formidable i terrassa tranquil·la. És una de les poques cuines de carbó de Barcelona. Cuinen plats tradicionals i de temporada i els especials de cada dia —producte certíssim, de primera— entre els quals uns remarcables guisats, truites com la de xanguet —glòria a Déu— i unes amanides de tomàquet inoblidables, amb varietats com el Feo de Tudela, no tan fàcils de trobar.
La presència, modèlica: servei amable, estovalles de fil, sense música, llum aconseguida, molt net. El preu, possible: a partir de 25 €. Els parroquians fan pinta de professors universitaris al caire de la jubilació o d’escriptors de sort incerta. A canvi de tot això, la carta de vins no mata i la sala principal no és lloc per tractes ni conspiracions ni per quedar-s’hi gaire estona. Un restaurant de fons d’armari que fa la feina amb bona nota.
📍 C/ d'Enric Granados, 89