Pastís de poma

Primer de tot prepararem la nostra crema pastissera.

Com sempre, barregem els ingredients degudament...

... i la deixem coure fins que la pala de fusta s'aguanti sola. Deixar refredar.

Us recomano la lectura de la recepta crema pastissera.

Utilitzarem un motlle metàl·lic rodó i força pla, però si en teniu de silicona, millor.

Cobrirem el motlle amb una capa de pasta brisa/quebrada. La podeu fer vosaltres o comprar-la a qualsevol supermercat, que ara hi venen tota mena de masses preparades.

Retallem la massa sobrant.

Ara prepararem el farciment d'aquest pastís...

... tot afegint una copeta de Pedro Ximénez a la nostra crema pastissera (ja freda).

Barregeu-la bé amb un batedor. Aquest vi dolç li aportarà un regustet molt agradable.

Omplim el motlle amb la crema.

Ara pelarem les pomes. Primer els hi traurem el cor.

I en farem talls en forma de mitja lluna i tots del mateix gruix.

Es tracta de muntar cada trosset de poma sobre l'anterior fins que us quedi així de bonic.

Finalment, l'interior de la rotllana el podeu acabar en forma de flor.

Bateu un ou.

I pinteu la poma de forma generosa.

Finalment, tirarem una mica de sucre per sobre.

Aquest sucre després es fondrà i li aportarà un toc dolç a la poma.

Enforneu el pastís de poma a 180-190 graus durant uns 45 minuts.

Vigileu-lo bé i punxeu-lo amb una punxa de ferro per a comprovar si l'interior està cuit o no.

Deixeu-lo refredar una estona.

Quins colorets, eh?

Abans que estigui del tot fred, l'emplatarem. Jo ho faig com si es tractés d'una truita i utilitzo la tapa d'una cassola.

Ja li hem donat la volta. Ara, a sobre, que és la part inferior, li posarem un cartó amb blonda.

Alehop!... mitja volta més i ja tenim el nostre pastís de poma.

Deixeu-lo refredar completament.

Aquesta gelatina de poma, a part de brillantor, li aportarà un gustet molt característic a poma que considero "vital" per a presentar aquesta recepta. Un pastís de poma sense gelatina no és un pastís de poma.

És gelatina de pastisseria. 

S'ha d'escalfar i deixar refredar fins al punt que estigui freda però no quallada.

Si està una mica calenta tampoc passa res, ja que es tracta d'un producte cuit. No podríeu pintar un gelat per exemple. Per això seria millor un nappage o gelatina en fred.

Pintem el pastís amb abundant gelatina.

De fet, jo el pinto, el deixo una estona i, un cop quallada la gelatina del pastís, el torno a pintar per donar-li una segona capa i garantir un gruix ben maco.

I ja la tenim.

A què us menjaríeu un trosset, ara?

Podeu servir-la amb una bola de gelat, nata, xocolata, una crema anglesa, etc.

Acompanyeu-la amb una copeta del mateix Pedro Ximénez.

Fuas... ja sé que em repeteixo i em recreo... però és que aquestes fotos s'han de veure.

El que us deia: amb una mica de xocolata.

Bon profit!