El fricandó és un plat tradicional de la cuina catalana que gairebé sempre té bolets (típicament moixernons o cama-secs, però poden ser gírgoles, rovellons, etc.). Com tots els estofats, aquest guisat se sol fer el dia abans, ja que és molt convenient un reposat. L'endemà (i a l'altre) està mil vegades millor.
Aquest guisat tradicional de la cuina catalana s'elabora amb vedella i bolets. El fricandó sembla tenir origen medieval i la seva recepta, tal com la coneixem ara, apareix per primer cop per escrit en un receptari de començaments del segle XVIII. Des d'aquell moment, el fricandó de vedella surt a tots els manuals de cuina catalana, amb petites variacions, però sempre amb carn de vedella tallada fina i enfarinada, un sofregit que sol ser diferent segons la recepta, bolets i picada.
1 kg de vedella tallada a bistecs petits
50 g de moixernons secs
2 cebes trinxades
2 tomàquets trinxats
1 got de vi blanc
Un raig de brandi
farina
oli d'oliva
sal
aigua
Per la picada:
un grapat d'ametlles torrades
un parell d'alls
julivert picat
Variants:
- El sofregit es pot fer sense tomàquet.
- S'hi poden afegir olives sense pinyol.
- En lloc d'aigua es pot fer servir brou de carn.
- A la picada s'hi pot afegir una nyora, una mica de xocolata i uns carquinyolis.
- Es pot acompanyar el plat de tota classe de bolets i de verdures.
- En comptes de carn de vedella, s'hi pot posar pit de gall dindi, carn magra de porc (fricandó de carn magra de porc) o de corder (fricandó de carn de corder)
Abans de res hem de posar els bolets en remull. Si pot ser, un parell d'hores abans, però amb una ja és suficient.
Preparem tots els ingredients.
Si li demaneu a la carnissera carn per fricandó, ja us ho farà així.
Salem una mica la carn i l'enfarinem...
... i la fregim en abundant oli d'oliva...
...per totes dues bandes...
Aquesta carn, la reservem en una safata.
Ara trinxem les cebes...
... i les farem en el mateix oli de fregir la carn...
Ara prepararem el tomàquet trinxat, però a mi m'agrada incorporar una mica de carn de pebrot de romesco, que li aporta un regustet final molt bo i un color més intens, més fosquet.
Ho podem barrejar amb el tomàquet...
Hi tirem un polsim de sucre (pels àcids del tomàquet)...
... i l'incorporem a la cassola...
Ho barregem tot plegat i deixem caramel·litzar el tomàquet a foc lent durant uns minuts. Vigileu que no es cremi ni s'enganxi.
Ara, incorporem la carn.
Ho barregem una mica, li donem unes voltes...
... i ho flambejarem amb una mica de brandi...
Jo ho faig a ull, però vindria a ser un gotet de xarrup. IMPORTANT: Perill de cremades, tingueu sempre a mà una tapa per ofegar el foc.
Ara tot plegat ja fa una altra oloreta.
Incorporem el got de vi blanc. Qualsevol vi blanc per cuinar anirà bé.
Seguidament tirarem aigua fins a cobrir tota la carn.
Ho salem una mica.
Ho tapem i ho deixem coure uns 35-40 minuts. S'ha d'anar vigilant que no s'enganxi. S'ha de remenar de tant i en tant i, si cal, afegir miquetes d'aigua calenta.
Mentres, anirem preparant la picada.
Una mica d'ametlla torrada...
... una mica de julivert fresc...
...i ho piquem, a poc a poc i bona lletra...
...fins que quedi ben trituradet. Podeu ajudar-vos incorporant una mica del suquet del guisat.
Així ja fa molt bona pinta. La idea és que la carn quedi força toveta. Tasteu-la.
Quan faltin 10 minutets per acabar la cocció, afegirem els moixernons amb suc i tot.
També podeu incorporar el suquet dels moixernons al mateix temps de tirar l'aigua. Hi ha gent que passa els moixernons per la paella abans d'incorporar-los al guisat.
Ho remenem bé...
... i també li afegim la nostra picadeta...
Barregeu-la bé. Us podeu ajudar del suquet per a escurar bé la picada.
Quatre voltes més...
...uns minutets més, per rectificar de sal si cal... i ja ho tindrem.
Està genial i la carn toveta. Com us comentava, el millor és deixar-ho reposar un mínim de 24 hores, però si no podeu esperar (com em passa a mi) doncs res. Ja miro de fer quantitats grans per anar traient entre setmana o per congelar-ho i tenir per tot el mes. És un guisat que s'aguanta força bé a la nevera.
Jo el serviria amb una mica de puré de patata, però us deixo la guarnició per vosaltres.
I aquí teniu el fricandó acabat i servit.
M'encanta aquest plat (i a les criatures també), a més té un gust suau.
Barregeu una mica de puré amb carn, salseta i un moixernó buf, buf!
I suqueu pa! Bon Profit!