Esmarris

Ho podeu fer vosaltres, però també li podeu demanar a la vostre peixateria que us netegi els seitons.

Els reservem.

Per fer aquest plat, començarem preparant la picada.

Piqueu un bon manat de julivert fresc.

Sense deixar que es cremin, els reserveu dins un morter.

Incorporeu el julivert.

A mi m'agrada posar-hi una cullerada de polpa de nyora, però és opcional.

Un parell de cullerades de pebre vermell dolç.

Ara la canyella en pols...

... una culleradeta...

Ho tritureu una mica amb la mà de morter.

Ara afegireu-hi el tomàquet, que pot ser sencer, pelat o ratllat. El més ideal és treure les llavors, però jo no ho he fet, a mi no em molesten.

I seguiu triturant.

Un polsim de sal.

I el vi negre, tot ben barrejat.

Ara, aquesta elaborada picada, s'esbrava a la cassola amb oli calent. Però compte que esquitxa! Perill de cremades!

Hi poseu també les fulles de llorer.

I l'aigua o brou de peix si en teniu. Jo en tenia congelat.

Deixeu-ho reduir una mica per fer evaporar l'alcohol del vi.

I ja podeu incorporar els seitons.

Ara és qüestió de deixar-ho coure tot plegat durant uns 5-7 minuts.

Penseu que aquest peix es fa de seguida. Tasteu-lo i rectifiqueu de sal si cal. Ja sabeu que els menjars  sempre s'han de tastar abans de servir, oi? OI?

Ja podeu apagar el foc i deixar uns minuts de repós.

I aquí teniu l'esmarris de seitó.

Què?... us agrada? o no?

A mi m'ha agradat molt més del que em pensava, sincerament.

Un plat per sucar-hi pa.

Bon profit!