Ja sabeu que per Sant Joan, a Catalunya, és tradició tirar petards, menjar coques i brindar amb cava... i algú et diria fins i tot que sopar marisc. Hi ha uns quants tipus de coques: De brioix (la típica), de brioix amb fruita, la de brioix amb crema, de full amb cabell d'àngel, de llardons, amb crema i massapà, etc. Per a mi, la millor coca és la de llardons farcida amb cabell d'àngel, molt embafadora, sí, digues-me tonto, però això va a gustos... i això que jo soc més de salat.

La coca de crema sempre s'acostuma a decorar amb cireres confitades. 

 

Ingredients

Per al brioix:

250 g de farina força

50 g de sucre

3 g de sal

1 ou

25 g de llevat en pastilla

25 g de llard

color, vainilla, llimona

llet (60 ml aproximadament)

Per a decorar:

crema pastissera

cireres vermelles confitades

pinyons

sucre

anís

Preparació
1.

Abans de res, us aconsello fer la crema pastissera el dia abans. Primer hem de fer un brioix normal, estirar-lo i fer-lo pujar mitjançant la tècnica detallada en la recepta del brioix. Important: Us he de dir que per a fer aquestes dues coques he fet la proporció per 1 kg de farina. Un cop tenim el brioix a punt i reposat... l'estirarem. A poc a poc.

2.

De mica en mica, sense presa... li donarem forma ovalada

3.

Amb el temps aprendreu a utilitzar el corró, però si voleu un consell... col·loqueu les mans tal i com es veu en la imatge, per què hi ha gent que ho fa amb la palma de la mà estirada i així no controles el corró.

4.

La podeu fer ovalada o rectangular.

5.

Tallarem un parell de fulls de paper cuisson El podeu comprar a tot arreu, i aguanta molt bé les altes temperatures. Us estalviareu haver de netejar les safates, també. En aquest moment, les deixarem llevar en un lloc sense corrents d'aire. Podeu esperar un parell d'hores i deixar que la natura faci la seva feina o utilitzar la tècnica de convertir el forn en estufa i accelerar el procés de fermentació. D'aquesta altra manera, passats uns 30-40 minuts ja hauran crescut el triple de la mida original. El procés de fermentació és molt important. Si no les feu pujar correctament... la massa quedarà atapeïda... i volem que sigui flonja, oi?

6.

Mentre lleven les coques, preparem la resta d'ingredients.

7.

La crema pastissera l'haurem fet el dia abans. Ara només l'hem de remenar una mica.

8.

Preparem també l'anís dolç per vaporitzar la coca quan surti del forn.

9.

La mànega amb un cornet rodó.

10.

Veieu quina alçada han agafat?... el triple de la original com a mínim.... això ens garantirà l'esponjositat que busquem del brioix. Si les feu per Sant Joan, normalment, al Juny fa calor i no tindreu tants problemes per fer llevar el brioix com a l'hivern.

11.

Gairebé fa un dit d'alt.

12.

Ara, batrem un ou i pintarem les coques, però amb molt de compte, eh?... i suavitat. Sense prémer. no les aixafeu, amb molta delicadesa, sobretot.

13.

Ara ja podem omplir la mànega de crema pastissera.

14.

Farem unes tires de crema en les dues diagonals a fi i efecte d'aconseguir rombes.

15.

Col·locarem mitges cireres dins dels rombes... i tirarem molts pinyons per sobre. Els pinyons van cars, ja ho sabem, i per això a les pastisseries no en posen gaires... però penso que a tothom li agraden molt. Per tant, ara és el moment!... abusem dels pinyons!

16.

Tirarem una pluja generosa de sucre per sobre de tota la coca.

17.

L'enfornem a 190-200 graus... durant uns 10-12 minuts, sense ventilació, a la part central del forn. Hi ha qui cou el brioix a temperatura ben alta, a 230-240 graus durant la meitat de temps, però ho heu de tenir molt per la mà. Si no ho controleu, se us pot cremar o, si no ha llevat bé, quedar cru de dins.

18.

Gairebé la tenim.

19.

Un cop surt del forn, i immediatament, amb un polvoritzador (o a mà)... li tirarem una mica d'anís, sobretot per les zones de més brioix. Aconseguireu una aroma formidable i, com que està calenta, l'anís cristal·litzarà i li donarà aquell toc final tan brillant, de pastisseria.

20.

Doncs només queda deixar que es refredi... i...

21.

... tan ta ta txannnnn!

22.

Només ens falta el cava super fresquet. Una coca sense cava... és com un jardí sense roses... i si no us agraden les cireres.... doncs les traieu!... però és important que visualment hi siguin. I és que sempre hi ha algú que se les fot...

23.

Finalment, les servirem en cartró i blonda i, ben fredes, les embolicarem per transportar-les a la revetlla. Us deixo algunes fotos de la mateixa coca feta altres anys, tot i que es tracta de la mateixa recepta.

24.

En aquest cas, la mida és més gran i la cirera és artesana, més fosca i saborosa.

25.

Si la coca és per a vosaltres... abuseu dels pinyons! jeje.

26.

Fins la propera!

27.