L'article d'avui és un article diferent per dos motius. El primer, perquè és l'últim abans que qui escriu aquestes paraules faci unes desitjades vacances d'agost. El segon, i el més important, perquè no és un article com a tal, sinó una invitació adreçada a tots vostès: els convido a dinar per festa major. Si antigament la gent iniciava vacances l'endemà que acabessin les festes del poble, jo també he volgut guardar per l'últim dia aquesta petita bacanal en la qual, abans d'abaixar la persiana, escurarem junts totes les ampolles de vi escumós que ens resten per obrir. Si els ve de gust, doncs, posint-se còmodes, deixin l'equipatge a l'habitació dels convidats i no es preocupin de res. Avui són els meus convidats. Avui l'alegria està assegurada. Avui, per fi, brindarem amb les copes dels dies de gala.
El toc d'inici, sempre amb porró
Cada festa major és un món i cada poble la celebra d'una manera diferent, però hi ha un element comú que mai no pot faltar en una traca d'inici: un tap de vi escumós saltant pels aires, una ampolla que destapa la felicitat i uns braços que s'aixequen per proposar el brindis menys gastronòmic de l'any, encara amb la pólvora pessigollejant dins el nas. Fem-ho, doncs. Brindem ara, i fem-ho sense maridatges o sense notes de tast. Fem-ho pel plaer de fer-ho, per sentir que el vi escumós, abans no tingués quaranta-tres mil maneres diferents d'anomenar-se, era el que genuïnament continua sent ara: una invitació a la gatzara.
Els omplo el porró amb aquest Ferret Guasch Ancestral 2019 nascut en unes vinyes de Font-rubí, allà on el Penedès s'enfila tan amunt com un castell de focs, allà on l'adjectiu ancestral significa un tipus d'elaboració concret, d'acord, però també una manera de parlar d'un altre temps, d'uns altres valors i d'una altra velocitat de vida on l'autenticitat prevalia davant l'artificialitat. Un vi de nom descriptiu, sense més ni més. Un vi d'etiqueta artesanal, sense pretensions marquetinianes. I un vi d'excel·lent estructura i complexitat, agradable i fresc com aquell porró ple de Cava, Corpinnat, Clàssic Penedès, Conca del Riu Anoia o Qualsevol Altra Manera d'Anomenar El Vi Escumós Català que algú comparteix amb tu sense cap més pretensió que la de dir-te: alegria, fot-li, que és festa major!
Un sopar rosé a la terrassa
Les bones festes majors són les que bullen a cada hora amb els carrers plens d'activitats, però que tanmateix bateguen als menjadors i les terrasses de les cases. En una festa major tan especial són el correfoc dels diables, la diada castellera o la guerra d'aigua com ho són, sens dubte, els sopars amb els amics al jardí. Anem-hi, doncs, avui vostès són els meus amics. Una mica d'aperitiu per començar, unes bones amanides i algun plat elaborat, sigui de carn o de peix. Tant hi fa, triïn el que més els vingui de gust. També hi ha formatges, si ho desitgen. Mengin tant com vulguin, però no caiguin en el dubte de si fer un blanc o un negre: avui beurem rosat, i amb bombolles. Per què? Si m'ho permeten, perquè una nit d'estiu de festa major és sempre una nit preciosa, però si s'acompanya amb un rosé escumós com el De Nit de Raventós i Blanc esdevé una nit pletòrica. Superior. Màgica.
Vagin picant, no es tallin. Senten la música, de fons? És l'orquestra fent les proves de so. Sembla que sona una versió d'Abba. Senten les sirenes? Són les dels autos de xoc, dalt el descampat, plens de canalla que condueix tal com vol sense haver de patir per si els Mossos l'enganxen. I senten aquests aromes de fruita blanca a prop del nas o aquest ball d'espurnes al paladar? És cosa de Raventós i Blanc, sí. Les bombolles són petites i fines, però el plaer és gran i immens. Gaudeixin de la nit, hi ha vi per estona. La sobretaula llarga i eterna és un dels millors actes de festa major, especialment perquè és el moment en què tots, en privat i amb els amics, diem en veu alta allò que no ens atreviríem a dir si fossim pregoners.
Un dinar amb copa Pompadour
El dinar de festa major és el segon dinar més important de l'any després del dia de Nadal. Espero que em comprenguin, doncs, si els dic que en aquests dos dies és absolutament obligatori servir la taula amb copes 'pompadour', que deuen el seu nom al pit de Joana Antonieta Poisson, madame de Pompadour, amant del rei Lluís XV. Els entesos diran que la forma de la copa, xata i de boca ampla, provoca que les aromes i l'efervescència del vi s'evaporin massa aviat, però jo els dic que per festa major res no s'evapora. A part del temps perdut ple de felicitat, és clar. Siguem sincers: hi ha res més ancien régime que una festa major? Hi ha cap altre dia a l'any que exèrcits d'ateus lloïn durant uns dies els seus patrons en nom de la disbauxa? No. Per això, per festa major, cal honrar els orígens, també triant la copa amb què bevem.
En un dinar de festa major, doncs, mantenir-se fidel a la tradició és un imperatiu. Canelons i ànec al forn, per exemple. Creguin-me, si els conviden a dinar per Sant Fèlix a Vilafranca, per exemple, i els donen ceviche de no sé què o tàrtar de no sé quantos, fugin corrents. El mateix els dic si sobre la taula hi veuen algun vi blanc fresquito i elaborat, què sé jo, a Rueda. Fotin el camp. Res d'això, res. Per festa major, a taula cal tenir-hi vins escumosos que tinguin una presència gairebé tan mística com la d'un sant. Per tant, no pateixin, avui és el dia d'obrir un Serral del Vell 2013, de Recaredo. Aquest escumós és una joia pel qual sentirien devoció fins i tot aquells que afirmen que "el cava no em diu res". O pitjor encara: els del club de "jo només en bec als aniversaris o a les postres". Al carrer encara s'escolten les gralles i els bastoners acabant la cercavila del migdia, però si m'ho permeten, jo vaig obrint les ampolles.
Els canelons ja quasi surten, i l'ànec mut del Penedès ja fa estona que fa xup xup. Omplint-se les copes, que aviat sortirà el primer plat. Notin les aromes de pell d'avellana. Notin l'acidesa ben marcada, la sobrietat i el caràcter a la boca. Notin que això que beuen és un tresor de 35€ encapsulat dins una ampolla de vidre. Ho noten? Brindem, doncs. Xín-xín. Tornem-ho a fer després del primer plat. I després del segon. I després de les postres. I després del concert de nit, després de les havaneres, després del castell de focs de comiat i després de dir-nos adéu. Brindem sempre i, si pot ser, fem-ho amb bons vins. De part d'un servidor, estimats lectors, lectores i lectoris: brindem per haver estat una estona junts cada diumenge des de fa deu mesos i brindem per retrobar-nos al setembre. Ah! I sobretot, brindem per gaudir d'aquest estiu.