El restaurant Yakumanka Barcelona ha celebrat aquests dies el seu 9è aniversari a so de bombo i platerets amb una jornada molt especial gràcies a part de l’equip de La Mar Doha, que ha viatjat des de Qatar fins a Barcelona per cuinar al costat de l’equip resident de Yakumanka, reunint per un dia dos projectes de l’univers gastronòmic de Gastón Acurio.
Però anem a pams: la trajectòria d’Acurio és coneguda per tots. Ambaixador de la cuina peruana arreu del món, aquest xef és el gran artífex d'haver transformat la gastronomia del seu país en un fenomen global, convertint el cebiche, la causa limeña o l'arròs chaufa en paraules universals. Però la seva petjada va molt més enllà dels fogons tradicionals: Acurio ha estat el mestre de la fusió i el bressol conceptual de bogeries meravelloses com els dumplings que miren cap als Andes, o joies com el siu mai de chupe, on la delicadesa del dim sum cantonès s'ofega en la luxúria cremosa d'un guisat mariner peruà.
La seva visió va canviar el rumb de la cuina andina en tancar el cercle entre el productor local, la tradició mil·lenària i l'alta cuina, demostrant que la gastronomia pot ser el motor social i cultural d'un país sencer. Des del seu icònic Astrid y Gastón a Lima fins a la seva expansió internacional amb les cebicheries La Mar o la cuina chifa de Madam Tusan, Acurio ha brodat un llegat on la identitat no es perd, sinó que es comparteix i es multiplica. Un autèntic revolucionari amb davantal que va ensenyar al planeta a tastar el Perú amb els cinc sentits.
Una vegada ja ens hem submergit en l’univers Acurio, val a dir que aquesta vegada, però, els reis de la festa han estat Frank Ponce, xef executiu de La Mar Doha, vingut especialment per a la celebració, i Tomás de la Paz, xef executiu de Yakumanka Barcelona. Es dona el cas que ells ja van treballar plegats a Doha i, és clar, els ha sigut fàcil posar-se d’acord per elaborar el menú exclusiu per la celebració.
Yakumanka és sinònim d'una cuina peruana vibrant que enamora des de la primera mossegada
Dins el local es respira un ambient festiu, i perquè no sigui dit, ens apuntem al còctel de benvinguda i anem per feina amb uns plats típics del Perú com ara la vieira i l'eriçó de mar amb llet de tigre cremosa, una bona manera de començar el sopar.
El tiradito mediterrani amb moll, gamba vermella curada, llet de tigre de carxofa i ikura, que no és altra cosa que els ous del salmó, i el cebiche de tonyina amb llet de tigre amb crema de coco i galeta de tinta de calamar. Comprovareu que la llet de tigre és omnipresent en pràcticament totes les elaboracions, potser perquè amb els anys ha passat de ser el simple suc sobrant del cebiche a convertir-se en un plat independent, un aperitiu potent i un símbol d'identitat cultural.
Les elaboracions dels xefs es van alternant i continuem amb un sandvitx de seitons fregits i cruixents que serveixen amb un escabetx i salsa criolla, i un siu mai de chupe, que combina el clàssic siu mai (una mena d’empanada cantonesa) amb el chupe, un guisat cremós i intens de peix o marisc molt tradicional de la cuina costanera de països com el Perú o Xile. En aquest cas, però, elaborat amb secret ibèric, llagostins, anguila kabayaki i chupe nikkei.
Els plats principals mantenen el llistó ben alt: un arròs melós de marisc potent i un impecable llobarro a la brasa amb salsa meunière d'ají amarillo, llet de tigre i un toc elegant de caviar.
Per tancar la nit, el moment dolç arriba amb una picada d'ullet a les dues regions que signen el menú: un sospir de coco (revisitant el clàssic suspiro limeño) i un alfajor de l'Orient Mitjà, segellant així una col·laboració gastronòmica única entre Barcelona i Doha. Una nit inoblidable en què la millor llet de tigre va fusionar dos continents en una sola taula. Salut i per molts anys, Yakumanka!