Corre l’any 1907, en Jesús Jeniu, originari de Tarragona i orfe, segons comenta una veïna, va venir a Barcelona per obrir un bar a la plaça Blasco de Garay, al Poble-sec, el Bar Jeniu. Al començament, a banda d'abeurar els veïns, també proveïen de gel tot el barri quan encara les cases no tenien neveres. Des de llavors, al local actual conserven encara una nevera centenària al costat de la barra. La plaça es va inaugurar el 14 de maig de 1874 amb la col·locació d’una font ornamental culminada per la deessa Ceres al capdamunt d’una columna, a la base, quatre dofins feien brollar l’aigua que omplia una pila circular. Així doncs, la plaça va acabar sent la plaça del Sortidor en honor a la font que hi havia i que ara ja no hi és. La font va ser traslladada a Montjuïc després, sembla ser, que un nadó s’hi ofegués, tot i això, la plaça continua coneixent-se com la plaça del Sortidor.
Plaça Blasco de Garay, ara del Sortidor
Però tornem al bar: el fill del Jesús es va casar i la jove parella es va fer càrrec de l’establiment fins que va començar la guerra, amb la qual cosa van haver de tancar per obrir anys més tard, que és quan van popularitzar les anxoves i el vermut que els va fer famosos a tot Barcelona.
Els taverners feien la funció dels capellans
Llegeixo al llibre Cuina, teatre i modernitat. Barcelona 1888-1919, d'Eva Saumell: “L’any 1882, en el cens de la ciutat de Barcelona s’hi comptaven vuit-cents setanta-tres taverners. Alguns d’ells equiparaven la seva funció a la dels capellans, perquè uns i altres administraven el sant sagrament del baptisme, i convertien el vi moro en cristià”. Possiblement, aquí podríem perfectament trobar el Jeniu.
El 2008, l’Ajuntament va concedir al bar una placa de reconeixement per la seva trajectòria i els cent anys de servei a la ciutat. Més tard, el local tornà a tancar i va reobrir a principis del 2017 com a restaurant amb el nom d’El Sortidor de la Filomena Pagès, en memòria de l’àvia d’una de les noves propietàries, que oferia menjar durant la postguerra. El propietari actual és en Josep Rodon i ens explica: “De la Filomena Pagès se’n diu que era una dona valenta que alimentava els veïns amb el menjar que el seu marit aconseguia de l’estraperlo”.
Paga la pena anar-hi per gaudir d’un entorn com aquest
El restaurant és un viatge al passat, molt bonic, conserva l'essència modernista: portes originals del segle XX, taules de marbre, cadires de fusta, sostres alts... L’edifici té un valor històric innegable, la qual cosa ha fet que hagi estat escollit com a escenari de diverses pel·lícules. Paga la pena anar-hi per gaudir d’un entorn com aquest.
Tony Leblanc i Antonio Garisa al rodatge de la pel·lícula 'Las estrellas'
Si parlem del menjar, actualment, el xef és el David Sanmartin, que ofereix una cuina tradicional amb tocs moderns i, segons m’explica, elaborada amb productes de mercat i kilòmetre zero. El David va estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Barcelona i va treballar amb l’estrellat Ramón Freixa abans que aquest marxés cap a Madrid.
Res a veure amb el xivarri del carrer Blai
El restaurant és un clàssic de la zona on pots gaudir d’un bon àpat en una de les terrasses més tranquil·les, agradables i boniques del Poble-sec, i on la clientela és fonamentalment del barri, res a veure amb el xivarri del carrer Blai.
Cargols a la gormanda / Foto: Instagram El Sortidor
Els plats més demanats són els arrossos, els cargols, el fricandó i el bacallà, que el porten del mercat del Ninot. Al Sortidor pots menjar per uns 25 euros amb una bona relació qualitat-preu.
Arròs del Sortidor / Foto: Instagram El Sortidor
M’acomiado del Josep, perquè el restaurant ja comença a omplir-se, i m’emplaça que el visiti un altre dia per tastar la resta de la carta. Hi tornaré. Llavors, veig entaulat i a punt de dinar el Juanito del Pinotxo del mercat de la Boqueria, el saludo i em comenta que ara que està jubilat molts dies dina a El Sortidor, viu al costat. Geni i figura.