La gastronomia té molts plats que si no els saps entomar bé, et poden apartar del gaudi d'aquest sector sensacional. Tanmateix, n'hi ha d'altres que sense cap mena de dubte fan que t'apropis al món culinari. I, per què no, també faciliten un autoconeixement i conscienciació social. Però bé, anem al gra. Parlo del guacamole i la seva essència: aquell caràcter social, reconciliador i gastronòmicament deliciós. Una tapa o un plat, cadascú el que consideri i prefereixi, que aquest dissabte 16 de setembre 'fa anys', ja que és el Dia Mundial del Guacamole.

Dia Mundial del Guacamole: xerrar, menjar i gaudir

Aprofitant l'avinentesa que és el dia del guacamole (bé, per a mi ho és cada dia) vull fer una oda a aquest producte, que és molt més necessari del que ens pensem. No sé si soc l'únic a qui li ha passat, però quan quedem amb la colla d'amics o hi ha un àpat familiar hi ha dos elements que no poden faltar a taula: l'hummus i el guacamole. I és que tots dos, si ens aturem un moment a pensar-hi, tenen la mateixa funció vital. Són dos menjars que van més enllà de la gastronomia i traspassen fronteres.

Jo interpreto aquests plats com quelcom social, una mena de reconciliació o punt de partida. No visualitzo una persona sola menjant guacamole asseguda a la cadira mentre observa a través de la finestra la tempesta de la tarda. Més aviat tot el contrari. Reconec i li autoproclamo el caràcter social perquè gràcies a l'etnografia i als darrers anys he pogut comprovar que el guacamole no només transforma paladars; transforma estats d'ànim.

L'hummus i el guacamole comparteixen una funció vital més enllà de satisfer la gana: traspassen fronteres gastronòmiques. Interpreto aquests plats com quelcom social. De fet, reconec el guacamole i li autoproclamo aquesta distinció perquè no només transforma paladars, sinó que canvia els estats d'ànim.

No puc comptar les ocasions en què ens hem reunit al voltant d'una taula amb els amics, cadascú amb la seva cadira i els seus pensaments. I el que aquell vespre ens havia unit era el guacamole. No cal dir-ho que era una excusa per veure'ns, però era i és així. El guacamole reuneix les persones, les ajuda, les alimenta i les fa gaudir. Ara t'explico què em passa, quins problemes tinc a la meva vida, mentre degusto amb uns crostons de pa o natxos una mica de guacamole. Podríem dir que, i espero no ser l'únic, que el guacamole és el psicòleg de l'alimentació.

Amb tot, el que vull fer valdre són aquests plats o ingredients que fan caliu. Que fan família i van més enllà del simple fet banal de menjar. Perquè menjar involucra mil coses més i el guacamole o l'hummus són dos exemples sensacionals per ressaltar el poder transversal de la gastronomia. Llarga vida al 16 de setembre i al Dia Mundial del Guacamole!