El restaurant que celebra quinze anys delectant la parròquia oferint el bo i millor a l’Eixample

M’apropo al carrer València amb Enric Granados per tastar la cuina del restaurant Topik, que enguany fa quinze anys oferint una de les millors cuines mediterrànies i asiàtiques de la ciutat. El xef Adelf Morales, que ha passat per cuines tan prestigioses com la de Martín Berasategui, Eneko Atxa, Dani García o Ricard Camarena, entre altres, dirigeix el local juntament amb la seva parella, Eva Melé.

Arribo al local a les dues del migdia, la terrassa està buida i llueix, tot i que som a la tardor, un sol espatarrant. Curiosament, el local també està buit, i m’estranya. Jo vaig a la meva i m’entaulen al fons del local. L’espai amb dos nivells és agradable, lluminós i les taules estan ben distribuïdes. La barra està situada en entrar a la dreta, al final de la qual intueixo la cuina, perquè veig entrar i sortir comandes en aquella direcció.

A poc a poc i com qui no vol la cosa, el local s’omple de gom a gom. Deixeu-me que us digui que a mi no em van fotre gaire cas, però vaig veure que tractaven tot déu com si fos de la família, de la qual cosa dedueixo que molta clientela deu sovintejar el local.

Xerrant amb l’Adelf comentem si el Topik és un bristot; ni ell ni jo ho tenim clar, potser sí, perquè ofereix menjar amb tocs francesos i, certament, té un local petit i honest amb atenció especial al producte. D'altra banda, el xef va viure tres anys al Japó i admira la seva cultura i la seva cuina, mostra d’això és el resultat de la seva proposta: cuina mediterrània i asiàtica.

Deixen la carta amb un full de suggeriments i la carta de vins, pregunto pel menú del dia que he vist penjat a la porta d’entrada, fa goig i és el que trio: són quatre tapes i un segon. Som-hi, doncs!

Em porten una mica d’aigua i el tàrtar de ceps i ostra.  A l’entrada del local, tenen una selecció d’ostres que sorprèn, pots trobar-ne fins a dotze tipus diferents. També porten la fritada de seitons i l’escabetx de verat. Les primeres referències que trobem de l’escabetx —que, per sort, torna a estar de rabiosa actualitat— són del segle XIV al Llibre de Sent Soví. Un escabetx ben fet et pot alegrar el dia, i la setmana, esclar; a més, té la virtut que ens pot servir per al peix, com és en aquest cas, però també per a la carn, com la perdiu, el colomí, el conill, el pollastre i, fins i tot, per a les hortalisses, com ara les faves. Molt bo el salmó amb holandesa d’estragó.

Després dels entrants, tasto les cocotxes de bacallà al pil-pil, molt ben cuinades. Fins fa quatre dies, sempre que trepitjava Donostia comprava cocotxes i llom de bacallà a una antiga bacallaneria del barri vell; al meu darrer viatge vaig comprovar amb llàgrimes als ulls que el negoci havia tancat. Per sort, vaig reconduir la situació comprant-lo a una bacallaneria del mercat de La Bretxa. Acabo l’àpat amb un pastís de formatge molt saborós.

Al Topik són especialistes en tonyina, a l’abril, que n'és la millor època, el xef remena peces de cent quilos davant dels clients explicant-los les diferents parts del peix i les seves peculiaritats abans de cuinar-lo. La caça també és un dels seus pals de paller, quan n’és l’època, cuinen llebres, cabirols, perdius, becades i tot el que es posi a tir, o quasi tot. Menció a part són els arrossos i la llamprea al mes de febrer, que cuinen com ningú.

Concloc que l’Adelf t’ofereix una cuina sincera on el producte és el gran protagonista i on l’estacionalitat marca el compàs amb un bon funcionament de la sala. Aviat hi tornaré, ja que d'aquí poc comença la temporada de caça. No sigui dit.