La Silvana Bini, més coneguda com la nonna Silvi, és mare del Marco, propietari del forn Martini, a la població de Castelfiorentino (Itàlia), on també treballen els seus nets Gabriele i Simone. Darrerament, però, ja tenen un segon forn i punt de venda dels seus pans rústics a Montelupo.
Doncs bé, com qui no vol la cosa i sense cap intenció, sinó més aviat jugant, fa uns anys l’àvia toscana va començar a publicar a Instagram receptes de pasta italiana gravades pel seu fill, i la sorpresa va ser majúscula, ja que els continguts es van fer virals fins al punt de convertir-la, al cap de pocs mesos, com dic, en un fenomen mundial.
Val a dir que les seves receptes tenen aquell punt d'Arguiñano, amb l’àvia explicant històries i cantant mentre fa les elaboracions. És potser per això que les seves receptes s’han convertit en imprescindibles a totes les llars, de les quals tothom parla, i tant els joves com els no tan joves, però també els avis, és a dir, les tres generacions, les utilitzem quan convé fer un plat de pasta perfecte.
Com us podeu imaginar, aquí el que compta no és la recepta en si mateixa, que, per cert, va pels 55 milions de visualitzacions; el que compta és com ho explica
Tant és així que el seu compte d’Instagram, @lanonnasilvi, tot un èxit inesperat, acumula més de quatre milions de seguidors, i el de TikTok va pel mateix camí. Fet que li ha comportat que, tot i els seus 82 anys, fos convidada fa un parell d’anys al senat de la República Italiana per rebre el Premi Assotutela 2023 a l'Excel·lència Italiana, una distinció reconeguda pel Ministeri de Desenvolupament Econòmic, segons llegeixo al diari La Nazione. A més a més, uns mesos més tard va ser convidada de nou per conèixer personalment el president de la república Sergio Mattarella.
Però què té la carbonara de la Nonna Silvi que no tinguin les altres? Doncs, així entre nosaltres, res, la famosa carbonara de Silvana Bini no té res d'especial, és la tradicional italiana de tota la vida. Es comença fregint la cansalada italiana, que en diuen guanciale, a la paella, i quan està daurada es reserva en un plat. Tot seguit, a la mateixa paella, s'aboquen els espaguetis bullits al punt i se'ls afegeix la crema feta amb formatge pecorino, parmesà, ous i l’aigua de la cottura en les proporcions justes, tal com explica la recepta, per finalment disposar la cansalada fregida per sobre. Tan senzill i tan fàcil alhora.
Seguirem ben de prop el compte d’aquesta àvia cuinera, perquè el seu toc de simpatia i passió és únic i perquè les seves receptes també ho són, encara que no ho sembli.