La Vinya del Senyor és una vinoteca privilegiada ubicada just davant de Santa Maria del Mar. Des de l'inici de la pandèmia hi he vingut sovint, en part per la possibilitat d'instal·lar-se més fàcilment a la terrassa. Des d'allà, la plaça de l'església pren una perspectiva insòlita, com alterada, que distorsiona els punts de fuga i, tot i la bonior ambiental, genera un aire íntim i acollidor. I just aquí, al bell mig del Born, aquest dimarts vaig retrobar el meu amic gallec en una vetllada que recordaré per sempre. El primer vi a la Vinya del Senyor va sortir guerxo, o direm molt desviat de les explicacions prèvies de la sommelier (i mira que vam insistir en un vi sense defectes). El segon, en canvi, estava exquisit (un tal 30.000 maravedíes, de la Bodega Marañones). Total, que devorem el vi sota la rosassa i, a l'hora de pagar, el meu amic gallec va posar dues monedes de 30 euros sobre el tiquet. Val a dir que el metall tenia, inqüestionablement, un aspecte sumptuós. Per una banda, hi apareixien els reis mirant cap a l'esquerra, i, per l'altra, una pelegrina amb motxilla, barret i bastó, en un camí fitat amb una vieira cap a la Catedral de Santiago. Davant d’aquell gest imprevisible, la cambrera ens informa que no s'accepten monedes de 30 euros, ni bitcoins, ni coses per l'estil. Però el meu amic insisteix que són de curs legal i li diu que s'hauria de sentir afortunada que li pagui amb això. -A Galícia (afegeix), mai m'han rebutjat una moneda de 30 euros i és el meu dret que les accepteu. I si no, que vingui la Policia i ens digui el contrari’.
(Detall de La Vinya del Senyor amb l’església de Santa Maria del Mar reflectida / Foto: La Vinya del Senyor)
Els mossos no tenen ni idea de si aquest tipus de monedes són de curs legal, serveixen per pagar, o si el local està obligat a acceptar-les
L'escena és del tot quixotesca i jo m'entrego amb fervor al moment. L'encarregada està feta un sac de nervis i truca a la Policia. Abans, però, dono el meu nom i esclareixo que jo mateix pagaré amb targeta si es conclou que aquestes monedes no són de curs legal (fins aleshores, imagino que es pensaven que tot plegat era una maniobra trilera per no pagar). Mentre no arriba la policia l'ambient es pot tallar amb un ganivet. Aconsegueixo que ens posin dues copes de vi, aquesta vegada pagant per avançat, i em consolo pensant que som quasi els últims clients i que ni incomodem a la resta ni entorpim en excés la feina de les noies. I, finalment, al cap d'uns minuts apareixen els mossos d'esquadra. Després d'escoltar totes les parts i de fer gestions per la ràdio, arriben a la següent conclusió: no tenen ni idea de si aquest tipus de monedes són de curs legal, serveixen per pagar, o si el local està obligat a acceptar-les. I, davant d'aquest atzucac, plantegen que el millor que podem fer és pagar amb targeta i formalitzar una reclamació. Mentre els agents continuen observant les monedes -per un moment semblava que les anessin a mossegar-, liquido immediatament el compte. I, com qui es fa amb un souvenir, m'apropio d'una de les dues monedes que brillen sobre el taulell.
Si bé es tracta d'una moneda de curs absolutament legal, no pot utilitzar-se el seu valor nominal per a fer pagaments. O, com a mínim, els establiments no estan obligats a acceptar-la
(La prova del delicte: les dues monedes de 30 euros sobre el tiquet de caixa / Foto: Joan Carbó)
Arran d'aquest esdeveniment m'he posat en contacte amb la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, que és l'entitat que emet aquesta moneda dedicada de l'Any Sant Jacobeu 21-22 (el Xacobeo). Segons m'expliquen, “no es tracta d'una moneda commemorativa com les de 2 euros que s'emeten periòdicament (és un costum que tots els Estats Membres ho facin anualment per commemorar els seus esdeveniments històrics o culturals), sinó d'una moneda de col·leccionisme que, casualment, té un valor facial de 30 euros i s'adquireix i pot bescanviar-se al Banc d'Espanya per la mateixa quantitat (per exemple, per 15 monedes de 2 euros, o dos bitllets de 10 i 20 euros). Com qualsevol moneda de col·leccionisme emesa per aquesta entitat, si bé es tracta d'una moneda de curs absolutament legal, no pot utilitzar-se el seu valor nominal per a fer pagaments. O, com a mínim, els establiments no estan obligats a acceptar-la. Ara bé, com que val el que costa i viceversa, és comprensible que hi hagi gent que les accepti. Normalment, per la presència d'or i plata en el seu aliatge, el valor facial de les monedes de col·leccionisme no es correspon amb el seu preu de compra. Per exemple, l'última moneda de col·leccionisme del 2021 dedicada al 275è aniversari de Francisco Goya, tot i tenir un valor facial de 50 euros, val 363 euros. I, per aquest motiu, si anessis al Banc d'Espanya a canviar-la només us retornarien 50 euros, és a dir, el seu valor facial. En aquest sentit, el cas de la moneda de 30 és especial’.
El gest d'intentar pagar el vi amb monedes de 30 euros em sembla transcendental; com una sort de reivindicació que el vi no es pot pagar amb diners normals
(Detall de l’interior del Denassus, el temple del vi del Poble-sec / Foto: Denassus)
La cosa que més m'ha sorprès d'aquest univers numismàtic és la poca gràcia de les temàtiques escollides i la manca quasi absoluta de motius alimentaris o gastronòmics. Hi ha desenes de monedes commemoratives i de col·leccionisme amb jugadors o elements del món del futbol, n'hi ha a petar amb locomotores o avions, amb escuts, amb la imatge dels reis, amb referències al món de l'art o a l'herència colonial... però no n'hi ha cap amb una pota de pernil, amb una truita amb patates, una paella, un pop a la gallega o una botifarra amb seques. Amb uns motius tan avorrits, no m'estranya que el meu amic gallec sigui dels pocs il·luminats que vagi al Banc d'Espanya a comprar monedes de col·leccionisme per a després intentar pagar vins o àpats siderals amb elles. Si, per exemple, hi hagués una moneda única amb el mateix preu que valor facial, i amb una certa tirada com la moneda de l'Any Sant Jacobeu -se n'emetran un milió-, posem, amb la imatge d'un raïm, estic segur que aquesta circularia entre els amants del vi i que fins i tot, en un lloc com la Vinya del Senyor, es podria pagar amb ella. En aquest sentit, és una llàstima que s'hagi utilitzat el quadre de La Verema de Goya per emetre una moneda de col·leccionisme de 50 euros, però amb un preu de 363. I acabo; en un moment on el veritablement autèntic (com els diners físics) té les hores comptades, el gest d'intentar pagar el vi amb monedes de 30 euros em sembla transcendental; com una sort de reivindicació que el vi no es pot pagar amb diners normals. I, casualitat o no, al temple del vi del Poble-sec, al Denassus, l'endemà del nostre primer intent ens van acceptar una moneda de 30 euros.
(Moneda commemorativa del 275è aniversari de Francisco Goya, on apareix el seu quadre La Verema / Foto: Casa de la Moneda i Timbre)
Fotografia de portada: Casa de la Moneda i Timbre