El millor debut en restauració de l'any? A Prodigi trobareu alta cuina a preus populars

La setmana passada vaig visitar per segona vegada el restaurant Prodigi, el nou local del jove Jordi Tarré, estratègicament situat a la Dreta de l’Eixample, entre PROvença, DIagonal i GIrona, a tocar de la Vila de Gràcia. El local havia estat la Taverna Hofmann de la recordada Mey Hofmann. 

El Jordi va estudiar al CETT i va treballar a l’Hisop o El Celler de Can Roca abans de marxar cap a Londres, on va treballar al Mandarin de Hyde Park i al Fat Duck (amb tres estrelles Michelin) per retornar uns anys després com a segon de cuina a l’Hisop, on l’uneix una amistat especial amb l’Oriol Ivern. Finalment, compleix el seu somni i obre Prodigi, possiblement la millor obertura de l’any 2022 a Barcelona.

Són les dues i mitja i estic afamat. Abans d’entrar al local, m’aturo per veure la bodega instal·lada a ambdós costats abans d’entrar al restaurant. El menjador té un encant especial, minimalista; mantenen una paret de pedra. El lloc és agradable.

Em donen la benvinguda i anem per feina. Em serveixen una copa de vi, La Casilla Bobal amb DO Manchuela, lleuger i equilibrat. Trio el menú de migdia, comencem amb un petit entrant: el maitake a la brasa amb puré de moniato, ras-alhanut i suc de vedella. El maitake o gírgola de castanyer és un bolet d’origen asiàtic que actualment es conrea també a Catalunya, al Prodigi salten els bolets tot barrejant el ras-alhanut, que no és una altra cosa que una barreja al gust d’espècies del nord d‘Àfrica, i hi afegeixen el suc de vedella. Trobo que és un plat molt encertat per començar, potser una mica desengreixant i tot.

Parlant de bolets, falta encara un mes ben bo per començar la temporada de múrgoles; per mi, un dels bolets més preuats pel seu gust i aroma, però també per la seva versatilitat a la cuina. Ja esmolo el ganivet per anar-les a collir; però, tot i això, veig fotos a les xarxes que ja ha començat la temporada, que no us enredin: no són d’aquí. D’altra banda, l’inconvenient de la múrgola és que s'ha de bullir abans de consumir i no la pots menjar crua; de fet, està prohibit que es vengui en cru, tot i que, curiosament, la pots comprar a qualsevol parada de bolets quan és la seva època.

Em porten el primer, unes carxofes brasejades amb botifarra del perol, suc de pollastre, papada ibèrica i oli verd; les petites làmines de papada estan fornejades i quasi foses per sobre. Un plat d’hivern amb ingredients senzills, cuinats amb gràcia i enginy.

És el torn del peix, un lluç a la planxa amb salsa xató, vinagreta de tòfona, calçots i anxoves. El lluç en si mateix és un peix que considero bastant insípid si no se l’acompanya dels condiments i productes adequats, exactament el que fa el xef amb tres elements de temporada i ofereix un lluç d’una subtilesa difícilment superable. 

Acabem amb les postres: unes peres al vi amb gelat de cinc espècies xineses i curd de taronja sanguina.

Prodigi ofereix alta gastronomia a un preu raonable; potser podem parlar de “bistronomia”, potser no. Aposta per la reinvenció de la cuina catalana mitjançant una tècnica impecable amb un resultat que frega l’excel·lència.

M’acomiado del Jordi, em comenta que està molt content de com va la cosa des que va obrir i que està agafant a poc a poc la velocitat adequada. Diu que a la nit acostuma a omplir el local, de la qual cosa m’alegro. M’agraeix la segona visita i jo li desitjo sort i encerts. Enfilo Gràcia amunt per suar la cansalada tot cantant "The passenger" de l’Iggy Pop, que fa unes dècades que no aconsegueixo treure’m del cap:

I am the passenger and I ride and I ride
I ride through the city’s backsides
I see the stars come out of the sky
Yeah the bright and hollow sky
You know it look so good tonight