Un terç dels aliments que es compren als Estats Units van a la brossa. Això ens porta a una xifra esgarrifant de 240 bilions de dòlars a l’any llençats a les muntanyes d’escombraries. Així de fort, tal com sona. Globalment, podem dir que diàriament cada humà llença de mitjana 500 calories d’aliments. Això ens fa pensar que, si aquest menjar s’aprofités, per cada quatre persones en podríem alimentar una cinquena, de pas lluitaríem contra el canvi climàtic i pal·liaríem la fam al món.
Part d’aquesta xifra dramàtica és el malbaratament de la carn. La USDA estima que només la meitat de la carn que es produeix al nou continent acaba sent consumida. Els canals de pèrdua d’aquest producte estan més que identificats i de moment cap govern mou fitxa. La carn de vedella i de porc és una part crucial d’aquesta pèrdua d’aliments. Es comença perdent producte durant la fase de transport, des de les plantes d’envasament fins als comerços per manipulacions inadequades; una altra part important es perd per negligències a l’hora de mantenir la carn en temperatures que no són les correctes, o per envasos defectuosos, o descartada pels inspectors per altres raons.
Arribada als comerços, un alt percentatge de la carn es veu apartat per canvi de color, per guardes incorrectes a nevera, o per comandes excessives que superen les vendes. Un cop a les mans del consumidor, sovint es llença per mala pràctica en les guardes (jo en diria deixadesa directament), retirades de mercat per part dels productors, per acabar cuinant més quantitat de carn de la qual podem arribar a menjar, o senzillament per acumulació d’aliments que no podem arribar a consumir abans que es facin malbé. Tot plegat, sense contar els animals que moren abans de ser sacrificats, que vindrien a ser un de cada tres, en cas dels porcs, segons la Universitat de l’Estat d’Iowa.
La mitjana per persona del consum de carn als EUA és de 453,5 g a la setmana, és a dir, de 24,9 kg a l’any. Les conseqüències d’aquest consum desmesurat aboquen al planeta a una situació límit en termes de desforestació, pèrdua de biodiversitat, contaminació per excés d’ús de fertilitzants, condicions calamitoses de salut humana, resistència als antibiòtics, emissions de gasos d’efecte hivernacle, consum d’aigua i de recursos humans.
Aquest canibalisme sever, combinat amb els escassos plans d’acció portats a terme per part dels governs, situen el país en primera posició de la classificació dels països més consumidors de carn i amb més malbaratament alimentari, segons el World Economic Forum, l’any 2021. Si el món sencer consumís aquestes quantitats de carn, no hi hauria prou terra al planeta per aprovisionar a la població de carn.
El discurs sobre reduir o no el consum de carn s’ha polaritzat durant els últims anys, i sembla ser motiu de preocupació només dels demòcrates. Pot semblar incoherent, però veganisme i política són fets inextricables. Els republicans, en general, són partidaris de menjar tanta carn com plagui i de no consumir substituts de la carn. Els demòcrates, en canvi, s’omplen la boca d’activar iniciatives per tal de reduir el consum de carn; iniciatives tímides que tampoc arriben a canviar les tendències de les estadístiques.
L’any 2019, l’organització Million Dollar Vegan, va proposar un repte a l’expresident Donald Trump: ser vegà durant un mes, a canvi de donar un milió de dòlars a una Fundació de Veterans (amb l’ànim d’arrossegar així els seus fidels seguidors). Trump va refusar l’oferta argumentant els danys que pot causar a la salut el fet de ser vegà, entre ells la pèrdua de cèl·lules del cervell.
Aquesta terribilitis ens porta inevitablement a pensar que el món s’hauria de tornar vegà per poder salvar al planeta terra. Segurament no cal arribar aquí, hem anat d’un extrem a l’altre. Difícil seria canviar les polítiques, però sí que podem reduir-ne el consum. Menjar carn amb moderació forma part de la nostra dieta i n’hem de gaudir. Mengem carn de proximitat, dels pagesos que crien el bestiar com cal, que tracten la terra amb respecte, i nosaltres paguem els preus que ens demanen per la seva carn, que s’ho val. La resta s’anirà fent sol.