Sabeu aquella tensió quan esperes alguna cosa amb moltes ganes? Els nervis a flor de pell, la dificultat per empassar, la boca salivant... tot plegat, denotant una clara sensació d'alerta i un desig per endrapar quelcom que fa olor d'únic i especial. Fa pocs dies vaig tenir el privilegi de fer una escapada a Berlín. La capital d'Alemanya, i el país en general, no despunta per una gastronomia que susciti els paladars més efervescents. Això és un fet i no passa res per esmentar-ho, tot i que s'ha de recordar que a Berlín hi ha dos restaurants que figuren a la llista dels 50 millors establiments del món de 2023.
Davant d'aquest panorama una mica pansit i no gaire motivador, em plantejo enfocar el viatge des del vessant que fem tots: xalar dels monuments, paisatges i punts turístics. Però, una veu incansable ressona dins el meu cap rebutjant aquesta opció. Com a bon gourmeter em plantejo el fet de conèixer llocs per menjar a Berlín i amarar-me breument i subtilment d'allò que caracteritza els coberts alemanys: bratwurst, currywurst i, és clar, els kebabs. La marejant xifra de migrants turcs que van aterrar a Alemanya va implicar un canvi audaç de tendència cuinòfila a les principals ciutats alemanyes.
"Ves al Mustafa's Gemüse Kebap i m'expliques què tal l'aventura, no et dic res més". Citaria la frase acompanyada de nom i cognom, però la memòria em falla i desconec qui m'ho va dir. Així que aquest article va per a tu, i ja de pas que hom sàpiga el preciós regal que aquest desconegut conegut em va brindar.
El primer que vaig fer és buscar una mica d'informació a internet. No hi volia anar a cegues, qui no ho faria, oi? No soc gaire fan de la gastronomia turca ni dels kebabs. No és de les meves línies preferides i els llocs que trobem a Catalunya segurament s'allunyen i molt de l'autèntica essència del país originari. Així de primeres, per tant, no m'entusiasmava la idea, però era el peatge a pagar per ser un Gutten Gourmeten. I el que em vaig trobar em va deixar esmaperdut i amb la boca oberta, en la meva recerca a Google: 18.000 ressenyes, cada una que llegia millor i més positiva que l'anterior (amb una mitjana de 4,3 sobre 5 punts). Unes xifres bestials que parlen molt bé d'aquest amic borrós que em va recomanar el lloc. Des d'aquí, les meves gràcies més sinceres.
"He fet cua durant més de 60 minuts", comenta un usuari. "Més de 90 minuts..."; "més de 2 hores"... Davant l'aterridora cua d'espera, convenço les encantadores viatgeres que m'acompanyen a anar-hi d'hora per si de cas. Bé, el que es coneix com a "d'hora", aquí, allà és "l'hora del sopar". Un dijous plujós, ventós i amb fred, poc després de quarts de 8 del vespre. Un còctel perfecte per topar-nos amb una cua que no arribava als 20 minuts. I, sincerament, com si n'hagués hagut de fer 60. Pagava la pena. De debò.
Poc més de 7 € per degustar el millor kebap d'Europa. En forma de pita i amb la carn elaborada un pèl diferent, per això "kebap" s'escriu amb 'p' final i no amb 'b'. Un preu irrisori pel qual el paladar té l'honor i el privilegi de tastar la millor representació d'aquest plat turc que ha arrasat per tot el món. I vergonya em faria a mi tastar ara un kebap o kebab suposadament turc, perquè no tenen res a veure. Per sort, però, fa un parell d'anys els amos de Mustafa's Gemüse Kebap van decidir aterrar a Barcelona per trencar amb la diàspora turca errònia a Catalunya i obrir els ulls dels catalans i residents al país del que és un vertader dürum original.
Amb una doble versió, la carnívora i la vegetariana, al barri incandescent i multikulti de Kreuzberg s'hi troba l'únic quiosc berlinès on tastar aquesta absorta peça gastronòmica. Una desena d'ingredients conformen el kebap, però l'abundància no és sinònim d'incomoditat a l'hora de menjar-lo. Realment és complicat de definir quelcom tan deliciós, però el que més ressalta és la contraposició de dos mons totalment diferents: un de més fred i saludable, conformat per l'enciam, les verdures i sobretot un cogombre exquisit; i un altre, més calent i embafador, conformat per les carns, la ceba caramel·litzada i altres elements difícils d'apreciar. Cada mos és una explosió de sabors, diferents tots ells, que reboten i regiren per un paladar inexpert i que plora d'emoció davant d'una obra ben executada, però traïda per la infame globalització. Gràcies, Mustafa, i gràcies, amic desconegut conegut. Aneu a Berlín, aneu a Kreuzberg i deixeu-vos emportar per l'orgasme palatal més plaent de les vostres vides.