Tornen els llops. Aquesta és la gran notícia i la rebem amb unes dosis altes d’alegria perquè pensem que la biodiversitat és útil i necessària, perquè l’equilibri de la flora i la fauna és clau per mantenir amb coherència la naturalitat dels cicles vitals. El llop va ser exterminat a primers del segle XX. En perdre el llop, que formava part de l’escenari natural del nostre territori, es va perdre també un depredador imprescindible per controlar la població de cabirols i, també, de porcs senglars. No cal recordar que la proliferació de senglars és, avui dia, un problema de primer ordre i un reforçament de la cadena tròfica. Amb el llop, s'ajudaria a prevenir aquesta “plaga” i a evitar malalties com la pesta porcina del senglar, per exemple. Què passa, però? Per què hem de témer el llop més enllà dels contes infantils? Perquè la seva presència avui, lluny de les històries del passat, pot representar un daltabaix important en l’ecosistema forestal, en uns boscos prou modificats pels humans en benefici propi i sense consciència ambiental. 

Cal recuperar el bosc com a patrimoni natural, això és clar. La gran “depredadora” és la ciutat i ens hem d’acostar més a la saviesa popular, als que en saben de tot això. Arran de la tornada del llop, ha nascut el grup Llop Catalunya, entitat conservacionista i animalista. ¿On ha nascut, però? Al bell mig de Barcelona, en un entorn urbà, a prop de les institucions i dels mitjans de comunicació, a prop de l’asfalt i no pas de la terra. Em cal saber si la gent de muntanya viu aquesta novetat i és quan veig les orelles al llop: la faula es torna angoixa. El consum de carn de xai ha davallat dramàticament amb relació al pollastre i la vedella, que són els estendards de la ramaderia intensiva, una de les principals causants de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com dels desequilibris de la distribució de riquesa del territori. La ramaderia extensiva, la dels pastors que fan via amb el seu ramat, contraresta en part aquests problemes, capta i reté les emissions de gasos als sòls i, per descomptat, genera llocs de treball i, per tant, reequilibra el territori. 

Ens cal molt, molt i molt preservar l’espècie homo ruralis, que expressa un neguit molt intens davant la possibilitat de trobar-se llops al bosc, amatents als seus ramats. Els llops es van perseguir en aquella lluita que dèiem, en la qual els pastors tenien opcions de defensa. Si parles amb els ramaders d’ara, sabràs que ja no surten a pasturar amb una escopeta, sinó a pèl. Tenim un sector primari que és del tot necessari, més que afeblit, amb necessitat gairebé de cures intensives, amb una taxa d’abandonament de l’ofici i de manca de relleu, amb una perillosíssima competència de productes d’importació d’agricultura i ramaderia intensiva i amb una emergència climàtica que, com és natural, l'afecta directament. Som, com deien els clàssics i com va determinar Hobbes el filòsof, un Homo homini lupus. Els humans som llops per als humans. I no som capaços de tenir una visió global, necessària, urgent. Sí, retornaran els llops, però exterminarem els ramaders.