L'any 2009 un tal Ethan Brown va fundar Beyond Meat. Per tal de superar els problemes mediambientals i relacionats amb la salut humana ocasionats per la indústria càrnia, el senyor Brown, de la mà d'un reguitzell de científics, enginyers i dissenyadors, va apostar per manipular físicament proteïnes vegetals (de pèsol i soja, principalment) fins a obtenir una textura semblant a la dels teixits musculars animals: la carn. I, posteriorment, afegir a aquesta massa fibrosa les aromes, saboritzants o colorants necessaris perquè el producte resultant, un cop cuit, tingués l'aspecte, la textura i el gust d'unes aletes de pollastre, una salsitxa de porc o una hamburguesa de vedella. El fet és que els succedanis a base de plantes van triomfar, fins al punt que un empresari com Bill Gates, tot i no ser vegà ni vegetarià (encara que diu que ho va intentar de jove), va invertir en aquesta companyia i avui és un dels seus predicadors més devots. Des d'aleshores, l'èxit estrepitós d'aquests aliments imitatius ha provocat que altres emprenedors i inversors s'hagin sentit atrets per aquest model de negoci i que les marques de succedanis hagin aparegut com bolets a la tardor. A Catalunya, Heura Foods és el cas paradigmàtic. Deixant de banda el fet desconcertant que l'empresa comparteixi nom amb una planta tòxica (L'heura o Hedera helix L), reconec que les seves còpies són precises, i la seva comunicació, imaginativa. Tanmateix, l'afany per recrear amb vegetals els aliments d'origen animal no s'acaba només a la terra. I, d’un temps ençà, empreses com “Good Catch Foods” als Estats Units, o La Sirena, aquí a Catalunya, han apostat per crear succedanis de salmó, tonyina o cranc amb una exactitud incontestable. Però, quin és el problema de menjar succedanis?

Hamburguesa de Beyond Meat, sagnant, talment com una hamburguesa de vedella / Foto: Business insider
Hamburguesa Beyond Meat, sagnant talment com una hamburguesa de vedella / Foto: Business insider

No hi ha dubte que estem a punt de presenciar quelcom extraordinari: la desconnexió de la producció d'aliments amb l'agricultura, l'aqüicultura, la pesca i la ramaderia

Amb relació als aliments "plant-based" (a base de plantes), com encara els anomenen les mateixes companyies que els fabriquen per evitar justament qualsevol relació amb la paraula succedani, hi ha diverses qüestions sobre la taula. D'entrada, el qualificatiu no és gratuït. El fet que s'hagin proclamat com a carns vegetals ha provocat que la indústria de la carn animal, o senzillament, de la carn, a través dels seus lobbys, hagi emprès una croada legal contra ells per tal de prohibir-los designar-se com a tals. És a dir, com a carn; sigui aquesta vegetal, vegana o a base de plantes. Després, el fet d'ingerir qualsevol aliment potenciat amb una aroma provoca que les persones més vulnerables, especialment els infants, perdin l'interès pels aliments de gustos no potenciats, com ara les verdures. I, de manera indirecta, això promou la dependència d'aliments industrials, des d'una hamburguesa a base de plantes a un snack ultraprocessat. Finalment, encara que ens poséssim d'acord en el fet que es tracta d'aliments nutritius, la seva condició d'aliments industrials i processats els allunya de qualsevol possibilitat d'articular un discurs agroecològic coherent al seu entorn. Vull dir, en un moment d'urgència climàtica, on la societat comença a ser conscient de la necessitat de reduir la ingesta de carn a l'extrem, qualsevol solució que no integri una perspectiva de proximitat i d'agricultura sostenible a partir de varietats tradicionals adaptades al canvi climàtic (la qual cosa promou la de fixació de població al medi rural, amb totes les conseqüències positives que això comporta), atempta frontalment contra la proposta del model agroecològic com a alternativa de futur ecosostenible.

cartell d’Heura Foods, penjat a Madrid
Cartell d’Heura Foods, penjat a Madrid, que ha provocat la denúncia del lobby de la carn / Foto: Cárnica

Una de les tecnologies que ja permet prescindir de les proteïnes d'origen animal és la síntesi de proteïnes a partir de microorganismes com ara fongs i bacteris

No hi ha dubte que estem a punt de presenciar quelcom extraordinari: la desconnexió de la producció d'aliments amb l'agricultura, l'aqüicultura, la pesca i la ramaderia. Per descomptat que hi haurà un públic que continuarà alimentant-se de “manera tradicional”; o bé amb hamburgueses de vedella de producció intensiva o extensiva, o bé amb hamburgueses vegetals abarrotades d'additius. Però el fet és que els nutrients que necessitem per viure aviat es produiran massivament en laboratoris. Per exemple, la tècnica de la “carn” cultivada, que permet la síntesi de musculatura i greix animal a partir de cèl·lules mare, ens brinda la possibilitat d'assaborir autèntiques hamburgueses de vedella o cuixes de pollastre al marge del maltractament animal, de la contaminació d'aqüífers o l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. La qual cosa, de retruc, obliga a repensar els arguments que han fonamentat el veganisme, o la lògica i el sentit dels aliments autoanomenats "plant-based". 

Carn cultivada de tigre / Foto: Vegconom
Carn cultivada de tigre / Foto: Vegconom

Per altra banda, una de les tecnologies que ja permet prescindir de les proteïnes d'origen animal és la síntesi de proteïnes a partir de microorganismes com ara fongs i bacteris. La companyia Solar Foods, per exemple, ja fabrica i distribueix una proteïna batejada com Solein, resultat d'alterar elèctricament un cultiu de microbis en presència d'aigua, aire i vitamines. I és previsible que molt aviat, als productes de les empreses que elaboren succedanis, aquesta proteïna representi una part de la barreja d'ingredients. En qualsevol cas, els succedanis, entesos com a un producte substitutiu d'un altre, estan de moda. I tant li fa si aquests provenen d'una cèl·lula animal o vegetal, o si són com una plastilina comestible que ha adoptat l'essència d'un altre aliment; el fet és que per una qüestió o una altra han conquerit el nostre espai simbòlic (i també els nostres paladars).