Avui visito el restaurant Santornemi a l’avinguda de Sarrià, just a tocar de la Diagonal de Barcelona. Així entre nosaltres, feia mesos, per no dir anys, que el tenia pendent de visitar, però no trobava el moment.
Anem a pams, la Laura i el seu germà Àlvaro, oriünds de Tafalla (Navarra), van treballar al Gelida molts anys, ja sabeu, el famós temple dels esmorzars de forquilla del carrer Diputació que dirigeix amb mà destra en Gerard i que fa tot just un any va obrir, en la mateixa línia i a la cantonada contrària, el restaurant Migrat.
Per dir-ho ras i curt, al Santornemi ofereixen cuina tradicional catalana a un preu imbatible
Doncs bé, segons m’explica la Laura, és al cap d’un temps de treballar al Gelida que decideixen marxar per obrir el seu propi negoci, amb la mala sort que va ser el juny del 2018, uns mesos abans de la pandèmia. Van sobreviure aquells mesos com bonament van poder i fins avui. Actualment, i amb la marxa d'en Santi, l’antic cuiner que també venia del Gelida, és la Jorgina la que mana als fogons, on ja treballava de segona de cuina des que van obrir el Santornemi. Ella venia del restaurant El Jabalí, de ronda de Sant Antoni, que, per cert, ara ja està tancat.
Venint de la galàxia Gelida és lògic que l’oferta que presenten sigui semblant. Així, ofereixen cuina tradicional catalana a un preu imbatible, per dir-ho ras i curt. D’altra banda, no disposen de menú, però sí d’una carta on no hi trobaràs cap plat per sobre dels vuit euros i mig.
Avui han acabat el capipota —en cuinen uns cinquanta quilos a la setmana—, per tant, demano mig plat de tripa de vedella per començar, que trobo tendra i gustosa, mentre remullo la gola amb una copa de vi de la casa, no sigui dit.
Tot i que treballen més al migdia que al matí, acostumen a tenir sempre el restaurant ple de fidels veïns i veïnes del barri, molts dels quals són jubilats o jovent que prefereixen no cuinar i que estan encantats amb l’oferta del Santornemi, cansats de menjar cebiches i sushis als múltiples locals de la zona. Val a dir que a la nit no obren el restaurant, tret que tinguin alguna reserva d’un grup nombrós; llavors obren a porta tancada.
En definitiva, el Santornemi és un restaurant de tota la vida on passar una bona estona en un ambient familiar on tothom se saluda i es coneix. Fixa't que avui molts comparteixen les experiències de les vacances, que escolto sense voler tot cruspint-me un bacallà a la llauna amb mongetes que reviscolarien un mort.
Entre el bo i millor dels guisats i plats de cullera del nostre receptari que ofereixen, els plats més demanats per la clientela —a banda del popular capipota— són el fricandó, les mandonguilles amb sípia, la tripa de vedella, la galta al forn i els caragols a la catalana, que la parròquia acostuma a acompanyar, donat el cas, amb mongetes, escalivada o patates fregides de les de debò.
Deixo per a un altre dia que sigui l’hora de dinar el pastís de formatge fet per la Laura i que els veïns de taula s’estan ventilant amb un somriure d’orella a orella, puix que no soc de postres en els esmorzars de forquilla. A tot estirar, unes postres de músic o una mica de formatge, això encara.