El mal anomenat braç de gitano és una de les postres més populars consumides en tot l'estat espanyol. Es tracta d'una massa genovesa coberta de crema o melmelada i enrotllada, la qual es decora amb una cobertura de xocolata glacejada o sucre glaç, entre altres ingredients. Abans d'entrar en qüestió, però, és interessant parar un moment a conèixer la història del braç més polèmic, i la raó per la qual se l'anomena gitano.

Diferents teories sobre l'origen del seu nom

Una primera teoria ressalta el fet que a mitjans dels anys 50, recorrien les pastisseries els artesans calderers (professionals de reparació i manteniment de calderes) l'ètnia dels quals era gitana, oferint els seus serveis. Un cop prestats als pastissers rebien, a més d'una compensació econòmica, algun tros sobrant de pastís del dia. Aquests trossos eren enrotllats prèviament pels pastissers en una planxa de pa de pessic. I, per emportar-se'ls, els calderers aixoplugaven el cilindre de retallades al braç mentre els operaris de les pastisseries exclamaven “que bé que queda el pastís al braç del gitano”.

La segona teoria, i la més aberrant, és la que explica que el nom d'aquest popular pa de pessic és perquè la seva forma enrotllada i llarga deixa a la vista la part més fosca del braç de gitano, molt semblant al color fosc de pell dels gitanos. A més, si aquestes postres es decoren amb cireres gebrades i merenga, recorda la màniga del típic vestit que lluïen les gitanes a les festes.

La mona de Sant Cugat, els 'conguitos' o les patates 'a lo pobre'

Evidentment, aquest és un tema de debat. Hi haurà gent que hi estarà d'acord, i gent qui pensi el contrari. És important recalcar, però, que vivim en una societat en la qual les persones blanques gaudim de privilegis. Uns beneficis dels quals no gaudeixen les persones d'altres ètnies, minoritzades i discriminades. Aquesta discriminació, per cert, es manifesta de moltes maneres. En aquesta peça, però, em vull parar a les manifestacions lingüístiques-gastronòmiques racistes.

La segona teoria de l'origen del nom braç de gitano és d'una barbaritat increïble i m'angoixa desconèixer el perquè la societat no ha posat sobre la taula l'opció de canviar el nom. Al cap i a la fi, no ho trobo tan forassenyat. Bé que va haver-hi el debat, per sort, de la mona de Sant Cugat que evocava clarament al racisme i a l'esclavisme. O bé que hi ha hagut el debat d'eliminar les llaminadures horriblement anomenades 'conguitos'. O bé que hi ha hagut el debat d'eliminar la connotació classista a la recepta de les 'patates a lo pobre'.

Quina és la diferència, per tant, amb el braç de gitano? Jo, almenys, no la hi trobo. I l'excusa que hom podria posar sobre que no existeixen altres opcions o que ja està massa establert aquest nom són d'una fal·làcia bíblica. Pel que fa a la segona, no seria el primer cas que les institucions de la llengua catalana o la Reial Acadèmia Espanyola modifiquen el significat de les paraules o els mateixos mots per adaptar-los al dia a dia actual. I respecte a la primera excusa, sí que trobem diferents alternatives per evitar connotacions racistes. De fet, només cal mirar altres països per veure com s'hi refereixen. A Brasil, per exemple, "rocambole"; a Xile, "braç de reina"; a l'Argentina, "arrollado"; a Portugal, "torta". D'opcions, no en falten. Potser el que falta és la passa endavant de la societat per frenar les postres més racistes del nostre país.